I si proposem algú tan bellugadís com M. Kundera? :D
És clar, tb hauria d'esmentar un que ens cau bé als amants de la tesi que associa pensament i llenguatge:
L. Wittgenstein.
I un grapat de poetes.
Erich Fromm, per exemple ell diu: “Paradoxalment, la capacitat d´estar sol és la condició indispensable per la capacitat d´estimar (amar)” (ERICH FROMM, El arte de amar).
Una vegada vaig llegir quelcom sobre la “pedanteria filosòfica”.
Es titulava alguna cosa així com “Descobrir l’aigua tèbia”: una manera sarcàstica de fer referència a allò evident. És a dir, allò que s’ha esmentat però que en realitat ja era sabut per tots.
Amb això no vull dir que els filòsofs siguin pedants. Simplement ho deixo anar i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
:)
Vaig canviant ; primer era el meu profe d'economia que estava bonissim, més tard va ser Platón i ara, ves per on.... el meu filosof preferit es el cambrer del bar de sota casa, q m'aguanta cada toston... pobret!!!! Si és q es un savi l'home aquest.