| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
SENSIBLE
 diumenge 15/abril/2012 - 11:10  1614  5
Gran putada.
Quan aquest tret de la personalitat d’un la portes d’una manera tan evident, tan dolorosa i alhora tant assumida...
I lluites dia rera dia, any rera any, cop rera cop...però no hi ha forma de minvar-ne les seqüeles ni de canviar- ne la subjectivitat.
És molt dolorós, sí...sobretot quan les teves pretenssions vitals creus que no són cap bajanada, no cerques res més que una estabilitat, et saps poc aventurer...
Saps que tan sòls vols donar i rebre partint de que no hi ha res perfecte a cap nivell en el teu mode de viure i entendre la vida, bastant encefalogràficament plà potser, però...
Què tens, Cebeta?
Què fas tan mal fet?
Aquesta és la sensació inevitable al despertar-te i quan vols dormir.
Però despertes en una realitat, i t’adorms en la mateixa.
I ho acuses, ho pateixes, ho plores, i ho recapacites...i cerques raons que se t’escapen, quan tenies la consciència tranquila d’actuar, fer i desfer i estimar d’una forma senzilla, sense embuts, sempre de cara, deixant de banda coses (donar) però reclamant-ne d’altres (rebre).
Vius en un ou.
Fràgil per fora i sensible per dins.
I surts cada dia del teu ou per treballar (donant) amb l’intenció de cobrar (respecte i, evidentment, diners).
I surts cada dia del teu ou per tindre cura dels demés (donant) amb l’intenció d’educar i conviure (rebre).
I surts cada dia del teu ou per estimar (donant) amb l’intenció de ser també estimada (rebre).
Però hi ha un fil molt, molt súbtil que es trenca massa sovint, de forma massa cíclica, i que entrelliga totes els àmbits que sents més bàsics de la teva vida ( que no són tants, creus), i tot cau com un castell de naips. Per culpa d’aquesta maleïda sensibilitat el fil es malmet i et fa sentir maleïda a tu també, com un aràcnid filant i desfilant sense descans...
No pots ser menys sensible, no hi ha manera...apliques el poc o molt seny que téns per evitar que els fils es trenquin, vols parlar i debatre acostant possicions i maneres de fer i pensar perquè no s’ha de tirar la tovallola, i ho fas...però no saps fer-ho bé, no ets prou convincent o no et poden, saben o volen escoltar ni explicar.I has de respectar, sí.I has d’entendre, també? Però què fas si no pots?
Necessites veure el cadàver de les coses per prendre’n consciència, finiquitar, plorar i enterrar.
I si no te’l deixen veure? I si no pots fer-ho perquè per a tu encara li queda un fil d’alè?
L’ou segueix fràgil, no s’acaba d’arrencar el bull per endurir-lo...i no vols ni pots viure més dins d’aquest ou.
Però és on acabes sempre després del fracàs, doncs la sensibiltat davant del mateix no et deixa un altre refugi...estàs perduda de nou, Cebeta, i conèixes el plànol però no saps quin és el camí.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
6q |
El camí és al nostre interior
Sunday, April 15th 2012, 12:14 PM
La descoberta del camí crec que passa per la descoberta personal, no podem buscar fora el que tenim a dins, hem de mirar el nostre interior, donar-nos a nosaltres mateixos, respectar-nos, estimar-nos, aprofitar la sol·litut i l'aillament intern per buscar la pau interiror.
Mai no busquem l'aprovació dels demes en els nostres actes orientats a agradar a l'altra gent, el camí és buscar la nostra pròpia aprovació, agradar-nos a nosaltres mateixos.
És llavors quan podem projectar tota aquesta pau interior cap als demes servint com un mirall que reflexa el nostre interior.
No mes depén de nosaltres, sense els demes podem ser complets, i projectar aquest sentiment, sens dubte, donant i rebent.
Acceptem-nos com som i creixem com a persones sense buscar l'aprovació exterior.
Som molt especials en nosaltres mateixos!!
Cebeta ets la persona mes especial de la teva vida, no et torturis busca la felicitat en tú mateixa.
Petons!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
