......aquell dia les gotes d’aigua queien mentre t’esperava a l’ombra d’un aprofitat para-sol que amb prou feina evitava que em mullés, de tu....
.....un any d’ençà la darrera vegada que ens varem veure, malgrat tot i amb la claredat de l’aigua de la pluja, continuaves essent el meu darrer pensament a l’acabar el dia....
....va transcórrer, i l’aigua ho va mullar intensament tot...
....va ser quan m’ho vas dir que me’n vaig donar compte; va ser quan em vaig tornar a quedar sol quan la intensitat emocional em va corprendre en imaginar un mon sense tu.....
....tingues paciència amor meu, estic arribant.... d’ençà que vas marxar he anat molt lluny i la drecera de retorn no es fàcil...encara que en la absència d’ambdós de tres anys, vull ser amb tu en la teva malaltia....