| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L’ESGLÉSIA NO SAP QUE JESÚS I LA MAJORIA DE DEIXEBLES EREN GAIS ?
 dimecres 11/abril/2012 - 10:00  823  17
No entenc gaire que hi hagi tanta gent que se’n faci creus que Mossèn Reig es faci creus que existeixin els homosexuals. Fet i fet, en la nostra vida quotidiana, dia sí i dia també, et trobes amb gent que es veu en cor de considerar-se millor que els “maricons” –que diuen ells- perquè al llit pressumptament practiquen practiques sexuals més heterodoxes.
Els partidaris de la llibertat som partidaris que al llit tothom hi faci el que li doni la gana, que tothom sigui tant feliç com el seu talent i la seva potència li permeti al llit, és clar, però també som partidaris que Mossèn Reig digui el que li doni la gana a missa –que és casa seva- i a la tele –que se suposa que és casa de tots, també del Reig-.
Certament és una mica desorientador i decebedor que Mossén Reig no conegui els estudis del teòleg catòlic Wolfgang A. Nonnenmuschi segons els quals queda acreditat que Jesús i la majoria dels seus deixebles eren homosexuals i que per això van muntar una comunitat on les dones no hi pintaven res. Segons el mateix savi, això també explica l’aversió a les dones de Pau de Tars i de molts dels primers cristians.
Va haver un dia – explica Nonenmuschi- que l’església va prendre el poder (va ser declarada la religió oficial de l’imperi per Constantí) i llavors no va tenir cap més remei que renegar dels seus orígens i apostar per l’heterosexualitat, la família i tota la pesca. Però els evangelis ho diuen ben clar: el primer que havien de fer els apòstols era deixar llurs dones i seguir-lo a ell.
No acabo d’entendre el perquè l’església insisteix una i altra vegada en fotre’s en trencacolls sexuals. I menys en una època com aquesta. Si sap els orígens gais del cristianisme, si sap la tendència a la promiscuïtat de tots els éssers sexuats, què diantre pretèn predicant el que no creu entre els seus fidels?
Finalment, trobo d’un mal gust intolerable i d’una mala educació inexcusable que ningú que no sigui la meva parella o parelles d’aquell moment em digui el que puc fer o deixar de fer al llit. No és només que no els hi presuposso cap experiència i, per tant, cap autoritat amatòria, és que senzillament ho trobo ridícul. Jo defensaré fins a la mort que els mossens – i tothom – digui el que vulgui sobre el que vulgui, però que ells es fotin a donar-me consells sexuals em temo que és més idiota que no pas que jo pretengués fer un sermó en llatí.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
lledonera |
Antropologia
Wednesday, April 11th 2012, 4:04 PM
En totes les poblacions del món, independentment de consideracions econòmiques, socials o culturals, hi ha un percentatge d'homosexuals masculins. En algunes cultures s'amaga, es reprimeix, s'impedeix que puguin practicar la sexualitat, però el percentatge és força constant.
Això, dóna pistes que aquesta característica probablement és d'origen genètic. En la mateixa direcció apunten estudis sobre bessons idèntics que han viscut separats. Però l'homosexualitat masculina, en principi, fa que els gens del portador es propaguin menys, i a la llarga, aquests gens haurien de desaparèixer.
Però no és així. L'explicació està en l'efecte familiar: que un home no practiqui el sexe amb dones, fa que els seus gens no passin a la següent generació, però pot afavorir que els dels seus germans sí hi passin. Com? Senzillament si fa una tasca que augments la supervivència del grup, de la tribu. Moltes cultures, tenen bruixots, xamans o exploradors que no tenen família, per a les seves funcions és millor que no tinguin responsabilitats familiars i que posin per davant el servei a la tribu al servei a uns fills propis.
En una organització cultural com és la humana, aquest paper és important, i la evolució pot molt bé haver portat a l'existència i pervivència d'uns gens, que ajuden a sobreviure la tribu, malgrat tenir el peatge de no tenir fills directes. En societats més complexes, això no és tan evident, però resten moltes comunitats d'un sol sexe, on explícitament no es parla d'homosexualitat que sovint figura que és prohibidíssima, dedicades, en principi, al servei de la societat. Amb tots els matisos i transformacions que vulgueu.
Les dones. No queda tan clar, però hi poden haver hagut mecanismes semblants, encara que des del punt de l'antropologia evolutiva, s'ha de partir de la base que és més fàcil que acabi tenint fills una dona que un home homosexual, independentment de la seva atracció per l'altre sexe i els desitjos.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
