| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anima
|
|
| |
QUAN HOM APRÈN......
 dimecres 11/abril/2012 - 07:58  1121  21
Després d'un temps , hom aprèn les diferències subtils entre agafar una mà i encadenar un ànima.
I hom aprèn que l'amor no significa allitar-se i que una companyia no significa seguretat.
Hom comença a aprendre que els petons no son contractes , i els regals no son promeses.
I hom comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts, i a aprendre a construir tots els seus camins avui, perquè el terrenys del demà és massa insegur i capriciós.
Hom aprèn que fins i tot l'escalfor del sol, si és massa, crema; de manera que hom planta el seu jardí i decora la seva ànima , en lloc d'esperar que algú li regali unes flors.
I hom aprèn realment a saber el valor de cada cosa, de cada pell, de cada instant.I aprèn a ser valent , i aprèn a ser fort , i aprèn que realment val.
I en cada adéu, aprèn!
- Avui l'he sentit i l'he fet meu, aquest escrit. No en sé l'autor però m'ha arribaT a l'ànima.
Desitjo que us agradi.
Petons!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
6q |
Amb tota l'ànima!
Wednesday, April 11th 2012, 7:54 PM
Tothom, interpretem l'escrit a la nostra manera, però sens dubte, és molt maco, jo no trobo en ell derrota, ni errors, ni mirar endarrera, sinó aprendre de la vida, amb les aportacions dels amors que hem viscut i amb l'acceptació de que en alguns hem passat pàgina, sense renunciar al que han estat ni esser esclaus dels seus records, el que realment és important som nosaltres mateixos, que creixem com a persones, que ens acceptem com som i que el que som, és fruit de passat, però és el present i a nosaltres mateixos allò que no hem de renunciar mai. L'infinit és el present!
|
|
horabaixa |
Es un poema de JL. Borges i aqui el teniu
Wednesday, April 11th 2012, 2:48 PM
Es clar que en castellà perquè el català no se li donva gaire bé...
Después de un tiempo,
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano
y encadenar un alma,
y uno aprende que el amor
no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad
y uno empieza a aprender.
Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen una forma de
caerse en la mitad.
Y después de un tiempo
uno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma, en lugar
de esperar a que alguien le traiga flores. Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día uno aprende.
Jorge Luis Borges
|
|
anima |
...
Wednesday, April 11th 2012, 1:09 PM
Ae,hahahahaahah, sempre tan ocurrent amb les paraules.... Omés!!!! Gràcies guapa!!!
Feda, no potser, reina, no potser!!!!! (és broma). Segurament tens aquesta sensació però sempre les circunstàncies i les persones son diferents, per tan els afectes mai son igual.
Krasis, guapa ,m'honores al dir.me aquestes coses. Q més voldria jo q expresar.me com l'autor.
Pensa q la vida és això, canvi constant en tots els aspectes. Tot es transforma. Un petonàs , guapetona!!
|
|
anima |
...
Wednesday, April 11th 2012, 8:46 AM
Joan, per això serveix l'aprenentatge ; valorar a cada moment el que tenim i ser conscients de que tot serveix per millorar. Gràcies maco.
Veterà ,el destí, molts cops , et posa davant el que necessites, només cal tenir la ment oberta i saber-ne gaudir.
Suposava que t'agradaria. Un petó.
Bolly, sempre fem camí, i sempre ens sorpren.
Certament son d'estil borgià aquestes frases, peró no està confrontada la seva autoria. Gràcies guapíssima.
|
|
vetera |
.../...
Wednesday, April 11th 2012, 8:23 AM
ànima, mentre el llegia pensava comentar-te'l pensant que era teu i dir-te: ostres ànima!, que bé que redactes allò que sens!, però quan he llegit que l'havies sentit, he canviat el sentit del comentari per dir-te que tens una sensibilitat força sòlida. Com pots deduir, m'ha agradat molt.
joan, i molt probablement, si la recuperéssim, al cap de pocs dies tornaríem a caure en els mateixos errors. No ho creus?. No sé si és un tòpic, però de res serveix mirar endarrere.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
