| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de odi_rabia
|
|
| |
Incertesa, impotència
 dissabte 14/juny/2008 - 02:26  1686  4
Incertesa de com serà el demà…estarem tots? Només nosaltres 3? Seguiré amb la carrera? Em treuré el carnet? Quan haurem de marxar?....
Perquè a mesura que pasen els dies s’apropa més la data, sabem què passarà però encara no sóc conscient , no ho acabo d’assimilar. Sempre he tingut esperança que algun dia tot s’arreglarà creiem que estavem aprop, però no!
Perquè l’actitud d’una persona pot fotre tan, fins a cert punt de roçar la misèria d’una familia? Cada cop hi han menys esperances, menys ànims (per mi) i més passotisme en tot.
Perquè els diners són tan bàsics en aquest puto sistema? Perquè guanya sempre qui té més? Tot són dubtes, i més dubtes. El món em fa fàstig, vaig perdent les il•lusions, tots són contres i no trobo solucions.
Perquè ens ha enfangat durat tants anys? Perquè tant a amagar? Perquè no té valor de fotre’l fora?
D’avegades penso i miro el passat per preguntar-me què hem fet malament, no trobo cap desposta, se m’empapen els ulls quan penso en els dies que queden, m’ofega l’odi i la ràbia veient aquesta merda de món.
Avances tan com pots amb aquell somriure a la cara perquè ningú sàpiga com estàs, pero cremo per dintre…
Estic on estic i sóc com sóc, sempre quedaré jo mateixa … per lúnica cosa que vull el passat és per saber com no s’ha de crear una familia, per saber com no ha de ser un home, per intentar que els meus fills tinguin uns 18 anys diferents als meus…
Em sento inútil sense poder ajudar a la mare, ho ha donat tot per nosaltres, no la puc veure plorar, els dies pasen i ella cada cop està pitjor… les dues persones que més estimo en aquesta vida s’enfonsen…per culpa d’un sense nom que no té ous a fer res per nosaltres… i ara m’ofega la impotencia …
M’és = el món, només vull saber si un demà millor serà posible .. només tinc una il•lusió i és que algun dia ma mare i ma germana s’apropin aquella utopia que es diu felicitat, i com més passen els dies .. més s’allunya…
Ara és quan retorna el meu lloc en aquesta vida, no badar i mirar endavant, ara més que mai haig de seguir sent aquella columna base que aguanta l’edifici …
Treuré forces de no sé on només per elles i tiraré endavant perquè no em deixis…
Perquè tot és tan difícil?
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Galzeran |
No saps com t& #039;entenc
Sunday, June 15th 2008, 6:17 AM
Hola maca,
He llegit el teu text i no saps com t& #039;entenc. La meva també ha estat una família desastrosa per culpa d& #039;algú a qui li era impossible veure feliç a la gent: la meva àvia paterna. I ens va ben fotre! Ha durant 50 anys, el dasastre, i ara sembla que potser tindrà un final sinó feliç, si tranquil. El que em dol és que el mau pare ja no ho veurà.
No et dic que no odiis ni t& #039;enrabiis perquè sé que és dificil. Jo fins ara he estat bastant incapaç de fer-ho ... fins que me n& #039;he adonat de que a qui perjudicava era a mi mateixa.
Mira de no dependre afectivament d& #039;un entorn negatiu, si més no negatiu ara par ara (tampoc és fàcil, ja ho sé). I sí, un demà millor arribarà segur, el que passa és que qui espera desespera.
Puc fer dues coses per tu: enviar-te vibracions positives i (sopos que t& #039;agradarà) anar a donar un cop d& #039;ull a la plaça del teu barri que tan t& #039;agrada i fer un article. D& #039;entrada, el publicaré al meu bloc de Xat.Cat. I, mira, m& #039;has donat una pista professional: fer un recull de places amb encant de Barcelona i mirar de que me& #039;l publiquin. De més verdes en maduren!
Una abraçada,
Galzeran
|
|
joanna |
hola
Saturday, June 14th 2008, 4:56 PM
No sé massa bé si he captat la idea del que dius però una cosa et puc dir: la vida, per a la majoria de la gent, és això, lluitar i moltes vegades sense treva.
A mi em funciona força bé una cosa i és el fet d& #039;avançar-me als esdeveniments& #059; és a dir, no esperar i sobretot, no esperar que els altres decideixin per mi sinó buscar la manera d& #039;avançar-me a allò que puc preveure que passarà. Això requereix d& #039;un esforç suplementari perquè moltes vegades la solució et pot posar en situacions límit, però després et queda la satisfacció d& #039;haver aconseguit el que volies. Només hi ha una cosa que no té solució en aquest món, el demés es pot anar fent.. els diners són importants però també cal relativitzar la seva utilitat, en pro a vegades d& #039;aconseguir la tranquil·litat que això sí que no té preu.
Una abraçada.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
