Genial el contingut i el bon humor que destil.la. Sembla una ximpleria però el que diu té molt sentit i és ben palpable en qualsevol activitat del dia a dia. Fa pensar...
m'ha recordat els torracollons (emprenyadors) quan vas de viatge en grup:
anem aquí: noooooo... anem allà: noooooooo... sempre s'acaba al bar. Collons que per anar al bar no surto de viatge!
Mes que emprenyadors jo els hi diria torracollons, perquè de fet no emprenyen, com a molt ho intenten però els intel•ligents passen de ells com de menjar merda.
Lo millor ha estat lo de: Cap a qui?- No, Cap allà?-No. Cap a on?-No ho se.
La única de manera de fer-los passar per l'adreçador es disposa les coses de una manera que se’ls hi tanquin totes les sortides menys aquella cap a les que tu vols que vagin.
I llavors esperar tranquil•lament a que vagin passant sisplau per força.
Ho podem veure ara mateix en la nostra societat, molts a emprenyar, molts inactius i uns pocs emprenedors, però la situació es va reconduint de una manera que a la llarga tota la borregada haurà de tragar, si o si.