No entenc la mania que teniu les dones per les arrugues, vols dir que no es una consequencia de la publicitat de les farmaceutiques per vendre antiarrugues?
En fi, jo recordo que els bollycaos tambe tenien arrugues, pero estaben igual de bons
els homes de veritat, els que a mi m'agraden, valoren una dona per la seva bellesa en general que inclou la seva vellesa també, perque es guapa, sensual, inteligent, divertida.. els homenets, els missògins i els prostàtics (he de pensar a dedicar un blog als prostàtics!!) aquests no! però a qui l'interessen??
i taques a la pell no sempre van lligades a l'edat. El gruix de la capa de greix que hi ha sota i la quantitat d'hores d'exposició al sol al llarg de la vida hi té molt a veure.
El problema de les arrugues és que els hi donem més importància de la que tenen. La bellesa està en els ulls de qui mira.
Una frase preciosa Feda.
Jo també penso que "l'arruga és bella".
Però...pregunta'ls-hi als homes, a veure què et diuen.
Saps que un estudi de la firma cosmètica Vichy anomenat "Les arrugues de les dones vistes pels homes", assegura que els homes (excepte els italians) només perdonen les arrugues de les seves mares i àvies? Què? Cómo se tá quedao el cuerpo??!! ;)
I companya d’en Sartre, després de la seva mort va publicar La cerimònia dels adéus, on es descriuen els últims deu anys amb el seu company amb tanta cruesa que va topar amb bona part dels deixebles del filòsof.
“La seva mort ens separa. La meva mort no ens reunirà. Per tan, és bonic que les nostres vides hagin estat molt de temps d’acord”
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't