| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Música de diumenge de rams: RÈQUIEM de MOZART i MISSA DE LA PASSIÓ SEGONS ST. MATEU de BACH.
 diumenge 1/abril/2012 - 12:43  763  6
Posats en ambient de Setmana Santa, m’ha semblat que us podria proposar alguna música adient per a l’ocasió...; i he pensat que podia ser o bé un Rèquiem o bé una Missa de Passió i pensant quina de les dues seria més escaient, he decidit que les dues, ja que aquesta setmana tindrem dies per escoltar-les.
Així doncs i de manera excepcional aquesta “Música de diumenge” tindrà dues seleccions, el RÈQUIEM de MOZART i LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU de BACH, ambdues són obres capitals de la música clàssica.
• La Missa de Rèquiem en Re menor (K.626) de Wolfgang Amadeus Mozart, (1756 - 1791), va ser composta el 1791, el mateix any de la seva mort. Va ser l'última composició de Mozart i potser una de les seves obres més reconegudes i amb més força, no només pel que fa a la música, sinó també pel debat sobre com una part de l'obra musical es va completar després de la seva mort, i com va ser composta pel seu amic i alumne Franz Xaver Süßmayr. Malgrat això, l'obra va prendre un lloc destacat entre el cànon de les obres de Mozart.
L’obra està estructurada en 14 moviments i 7 seccions. Avui us he seleccionat les dues primeres seccions litúrgiques.
I. Introitus (Introit) Réquiem æternam (Dóna'ls el descans etern, Senyor)
II. Kyrie (Senyor, tingues Pietat)
www.youtube.com
• La Passió segons Sant Mateu (BWV 244), és una Passió oratòrica de Johann Sebastian Bach, (1685 – 1750). Presenta el sofriment i la mort de Crist segons l'evangeli de Sant Mateu.
La Passió segons Mateu consta de 2 grans parts conformades per 68 números. El text de l'evangeli de Sant Mateu, capítols 26 i 27 és cantat literalment per un evangelista i les persones de la trama (Crist, Judes, Pere, etc.) pels demés solistes. Al voltant del text bíblic s'agrupen cors, corals, recitatius i àries amb la intenció d'interpretar el text.
Avui us he seleccionat el número 68 que correspon al cor final Wir setzen uns mit Tränen nieder, (Ens vam aposentar amb llàgrimes).
www.youtube.com
Siguem creients, agnòstics o ateus, hem de reconèixer la gran influència que el cristianisme ha exercit sobre la música. Gràcies a ell s’han composat grans obres, de les quals les d’avui en són un exemple.
Bona Pasqua!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tati77 |
Bufff... per on començar... Mozart
Sunday, April 1st 2012, 2:17 PM
El Rèquiem és una de les últimes obres en les que va treballar el compositor i de fet, amb la seva mort, va quedar inacabada. La familia tenia greus problemes econòmics fins al punt que Mozart va ser enterrat en una fossa comú perquè no li podien pagar una tomba. La muller de Mozart, per poder cobrar l'encàrrec, va demanar a un deixeble seu que l'acabés (de fet quedava molt poquet troç per escriure).
Hi ha molt de misticisme al voltant de la mort de Mozart i el Rèquiem, especialment a partir de la pel·lícula "Amadeus" (molt recomanable per cert). Es sap que hi havia un noble aficionat a la música que es dedicava a anar per Viena encarregant d'incògnit obres a compositors que tenien un cert renom. Un cop tenia les partitures a les seves mans les estrenava com a pròpies (o almenys ho intentava). També es sap que li va costar força que Mozart acceptés l'encàrrec ja que en aquell moment ja es començava a trobar malament, el que no anima a una persona precissament a escriure una misa de difunts, i estava engrescat amb obres com l'òpera La flauta màgica. Si va acceptar va ser pels problemes econòmics com ja he comentat abans.
Respecte a l'obra, tot i que ja estem en ple Classicisme, Mozart fa servir un llenguatge musical plenament Barroc. Les diferents parts del Rèquiem estan escrites utilitzant una tècnica compositiva anomenada contrapunt. Això vol dir que cada una de les veus del cor i els diferents grups d'instruments fan melodies independents que alhora són intercambiables entre elles. A més poden implicar la imitació entre els diferents grups el que acaba generant una polifonia que pot ser imitativa o no. L'exemple més pur de polifonia imitativa seria un cànon (al anar sumant-se els diferents grups van creant l'obra). Això es sent molt bé en el Kyrie: a partir del minut 6'42 de la versió proposada pel Veterà.
...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
