Ja diuen que a la vida es donen grans contradiccions que no es poden entendre, sinó que m'ho diguin a mi... Resulta que tinc dos nebots de 5 i 2 anys i mig d'edat. Del gran em sento orgullosa, només li cal sentir la paraula xocolata que els ulls se li obren completament esbatanats i es queda mirant a l'infinit... i quan parlem de fer un pastís de xocolata plegats fa el mateix... és realment fantàstic! :D
El petit... aix... resulta que la xocolata ara per ara no li tira gaire. Hi seguiré treballant però veig que serà un treball llarg i ardu. A més es dóna el fet que al punyeteru li agrada la nata!!! I la nata a mi no em tira gens, no li trobo gust a res!!! :/
Potser no acabeu de veure on està el problema... cadascú té dret a que li agradi o no la xocolata (tot i que he de dir que les persones a les que no els hi agrada la xocolata ni que sigui en la seva variant més empalagosa, amb llet, tendeixen a ser una mica “raretes”). ;)
Doncs resulta que la meva germana, a la que la xocolata no li tira gaire, és la padrina del gran i jo sóc la padrina del petit!!! Ja em veieu l'altre dia negociant amb el meu fillol quin tipus de mona li faria i vam quedar que un pastís de formatge... aixxxxx... (gran sospir...).
De tota manera no he perdut del tot l'esperança. La setmana passada vaig fer un pastís d'aniversari farcit de trufa cuita (meitat xocolata negra, meitat nata) i en va estar menjant una mica! Em costarà però ho aconseguiré!!!
...ara torno a consultar sovint el diccionari.
La meva mare també és padrina (de mona) de la meva cosina, així que m'ha interessat saber si existia madrina. Existeix, però...
madrina f. [LC] [AGR] Corretja que es lliga als musells dels dos cavalls o els dos muls que van de parella a fi que marxin iguals.
Moltes gràcies per la invitació però visc llunyet jo... i els findes penco normalment, snif! però avisa'm igualment que, qui sap, potser coincideix amb el que em toca festa :P
De tant en tant amb algunes noies del xat quedem el dissabte a la tarda a Barcelona. Si vols el proper cop t'aviso i anem a fer una volta pel barri vell i a visitar alguna xocolateria!
Krasis: la de figa i caramel costa de trobar, quan la veig en un súper compro vàries tabletes de cop! La de cireres i chili és curiosa però no pica... la que comentes de xocolata amb pebre també pot ser interessant! ;)
Ellesmera: no desisteixo pas!!! De mica en mica el viciaré! XD
Mala persona!!!!!! xDDDDD això no es fa!!!! m'has fet tantes dentetes que he foradat el terra i veig el veí de baix com es fa el cola-cao xD
convida'm a casa teva jajajaja, em portaré molt i molt bé ^^
Per mi la de 70% potser és la més justa de cacao, la de taronja està... buf!! :P~~ la de figa i caramel m'intento imaginar la combinació i em costa però segur que està boníssima, demà aniré a veure si la trobo i t'explico què m'ha semblat :P i cireres i chili!?? què estranya aquesta parella! un cop vaig provar xocolata al pebre i xocolata amb festucs! mmm!!
El toblerone no l'he provat però ja el provaré ja!
S'ha d'estar preparada!!! Com pot ser que no tinguis xocolata a casa???
Jo ara mateix (en un moment en que he de renovar existències) tinc tres tabletes de Lindt "Creation" de xocolata 70% farcides respectivament de figa i caramel, cireres i chili, i taronja!
Ah, i el Toblerone de xocolata negra també és altament recomanable!
molt bona, espero que te'n surtis, pensa que el paladar s'ha d'acostumar, poc a poc i bona lletra ;) de petita hi havia molts aliments que no m'agradaven i ara sí :P
Doncs si que ets raret Veterà tot i que no deixes de ser un encant! I respecte a la pregunta que fas... des del meu punt de vista una cosa no treu l'altra i fins i tot es poden complementar! XD
Martina, m'agrada la idea dels lacasitos, no sabia com decorar-la, tot i que no m'arriscaré amb el gust de llimona. I em sona que si, que el padrí s'encarrega de la mona i tal. El que passa és que a la meva familia en aquest nivell generacional aquestes coses ens les saltem una mica com si diguèssim. El meu fillol té dues padrines (no s'hauria de dir madrines? Hi ha precedensts, com la fada madrina de la Ventafocs! ^^) i mira, entre comprar-li una palma o iniciar-lo en els camins de la xocolata... doncs em quedo amb lo segon!
Com pot ser que no li agradi la xocolata??
Prova a fer-li una mona de llimona amb quatre lacasitos; per anar introduint-lo poquet a poquet en el viciós món de la xocolata. Després passes a un ou kinder, i així...
Però escolta, no era el padrí l'encarregat de la mona, i la padrina del palmó? A veure si ho estar fent malament tot aquest temps, i jo sense saber-ho!! ;-)