| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de purpurinaa
|
|
| |
Al meu estimat "ex"
 diumenge 1/abril/2012 - 04:11  1936  15
No vull oblidar cap dels nostres moments
Les estones que hem compartit i que m'han fet volar
Les mirades que em resseguien , cremant-me
Els teus petons, que m'encenien
Les carícies , que romandran com tatus, invisibles però inesborrables, a la meva pell
Em dius que m'enyores : es normal
Els dos hem d'aprendre a viure l'un sense l'altre .
I no es pas fàcil : a vegades protesta la pell; altres cops el cervell!!
La vida segueix : ambdòs tenim altres capítols que em de viure .
Segur que seran bonics , interessants
Gent nova, noves vivències, nous punts de vista
Però mai, mai vull oblidar-te : ja formes part de mi !!
Per això , gràcies, amor, per haver sigut meu .
Gràcies per haver-me fet teva ...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
purpurinaa |
No te massa mèrit , Martinah
Sunday, April 1st 2012, 12:30 PM
Hi ha relacions que tenen vocació de "llarga durada" o per " tota la vida" . Si s'acaben, quedes molt penjat .
En canvi n'hi ha d'altres, que ja neixen impossibles. Es poden viure, es poden gaudir, poden fins i tot ser tot un mon, però ja saps que s'han d'acabar . Tot el que pots demanar es que acabin be, com han començat.
Quan això succeeix, encara que passis el mono, no pots fer altre cosa que agrair a la vida tot el que t'ha aportat .
Per mi es com quan has anat de vacances a un lloc ideal, però arriba el dia que has de tornar a casa .
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
