Tinc un gros farcell de paraules barrejades que només he d’ordenar, un farcell que creix cada dia que jo decreixo. Voldria un dia sentir com surten gairebé com notes musicals, suaus a l’oïda però impossible d’abastar amb les mans, i que, abans de desaparèixer enmig del no res, les escoltessis amb delactança sincera per convertir-les en un dolç somriure de comprensió.
M'afalagueu i us dóno a totes i a tots les gràcies per escoltar-me, perquè les paraules no són gran cosa sense algú que s'aturi a llegir-les o a escoltar-les ...
Necessitem despendre'ns de les paraules q neixen dels sentiments i regalar.les a aquell q creiem q n'es mereixedor.
Un diàleg alliberador i reconfortant.