| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campaneta
|
|
| |
ALGU TE UN CLAVELL PER MI??
 divendres 13/juny/2008 - 05:10  657  13
Hola amics,
Encara que no hi hagi gaire gent que es miri aquest bloc, jo continuaré escribint el que em passa, com em sento i com em van les gestions qie tinc a mig fer per aconseguir una incapacitat laboral.
Aquesta setmana ho estic passant molt malamnt, ja saveu que a vegades tens dolor, a vegades estas esgotada, a vegades no dorms bé, en fi no se que explico perque tots ho sabeu. Aquesta setmana s'ha ajuntat tot, he estat tres dies sense poder caminar o caminant amb un bastó, perquè tenia un dolor insuportable que no marxava amb calmants, a més estic amb els anims molt baixos, i no se com remuntar, no trobo els meus "pensaments alegres" per poder volar.
Jo tinc bons amics, se que m'èstimen molt però n'hi ha un que valdria més que no m'estimes tant i a vegades estes calladet. Ell no acava d'entendre que és aixó de la Fibromialgia i em bé a veure quasi cada dia però a pesar de que l'hi he explicat molt bé, ahir em va dir així com qui no vol la cosa que "La gent diu que la Fibromialgia és la malaltia dels que no volen treballar",com que va veure que em va feiri molt, va dir que no es el que ell pensa però si que és el que pensa la majoria de gent, incluits algúns metges.
Vaig plorar, molt, i encara ploro, hi ha persones que m'importa ben poc el que pensin o diguin, però el meu amic entrenyable, l'amic de tota la vida que estimo com a un germà, no esperava que em digues aixó, perquè ell em coneix i sap veure només de mirar-me a la cara com estic, però la seva dona li està inflant el cap dient-li cada dia que si no se el que tinc es que no tinc res, en fí, que aixó va ajudar a rebaixar moltissim els anims i ara estic feta una piltrafilla.
Com pot ser que hi hagi persones tant insensibles?, suposo que no només me les trobo jo, però em fan molt mal.
Aquests dies passats també he dormit molt malament, jo no somnio mai,o almenys no ho recordo, però ara fa uns quants dies que somnio moltissim amb el meu pare, tant que moltes vegades quan em desperto estic convençuda que entrarà a casa i es com si fos real, però al cap d'uns segons ja m'envaeix la realitat, ell no hi serà mai més. No entenc perquè ara que ja semblava que ho tenia una miqueta superat, torna a venir amb tanta força.
En fí, ja veieu que s'ajunten masses coses i no puc amb totes perquè em sento molt sola, molt incompresa, molt triste i amb poca empenta i poques ganes de seguir endevant.
Espero que tot aixó doni un tomb i pugui anar surant una mica més be i amb més ànims, potser l'estiu em reconfortarà una mica.
Fins aviat
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Galzeran |
I és clar que el tenim, un clavell!
Friday, June 13th 2008, 6:00 PM
Hola Campaneta,
Això de que no et llegim no és cert. Soc una fervent seguidora de les imatges del You Tube que ens fas arribar. Saps que passa, amb això de la fibromiàlgia? doncs que si no es té dificilment s'enten. És com la depressió o l'ansietat (que jo he patit moltíssim). Seeeeempre et trobes qui et diu allò tan fatal de: "si t'esforces una mica segur que et passarà la depressió". I, és clar, a sobre de que estàs deprimit et fan sentir culpable. Com li expliques a aquesta persona que el que t'està passant és degut a una disfunció dels neurotransmissors, un desgavell bioquímic dels sistema nerviós, i que això és una enfermetat greu que el que requereix és, a més de medicació i teràpia, un entorn que et doni afecte i suport? Dificil, f`rancament difícil. No sé a que és deguda la fibromialgia, però ja era hora que fos reconeguda com una enfermetat crònica que justifica una pensió. No pots treballar, campaneta, però el que sí pots fer és intentar voltar-te de coses que estiguin al teu abast (n'hi ha una pila) i, sobre tot, pensar que el que et passa és quelcom a integrar a la teva vida, per adaptar-la a les teves noves necessitats, i també possibilitats, que són moltes més de les que ara per ara et semblen. I plorar és la cosa més humana del món.
Una abraçada de tot cor, campaneta. Tots estem al teu costat.
|
|
lavanda |
ETS UNA LLUITADORA!
Friday, June 13th 2008, 3:46 PM
T'entenc perfectament,campaneta.No he llegit gaires escrits teus,perqué fa poc que entro i no ho puc fer cada dia encara,peró aviat ho podré fer quan vulgui i vull que sàpigues que aquí tens una amiga pel que et calgui!.El teu escrit m'ha fet caure alguna que altra llàgrima...peró també m'ha donat ànims,una de tantes coses que necessitem...i la gent no entén.Jo et porto un preciós ram de roses i una cançó "Tens un amic",dels gossos,et sona,oi?.Una abraçada,guapa!!!!
|
|
Yeliel |
Endavant!!!
Friday, June 13th 2008, 11:12 AM
Hola Campaneta!!
Jo puc entendre una mica com et sents, jo no tinc fibromialgia, po gairebé cada any a l'estiu tinc una mena d'alèrgia q m'impedeix respirar b, i ésclar, tb és una cosa dificil d'entendre, i de vegades penso "si fins i tot a mi em costa d'entendre, com puc esperar q ho entenguin els altres?", no puc respirar b, i això tb em provoca algun atac d'ansietat, d tant en tant; i tb sé q és q la gent et miri com un "bitxo raro" i amb aquella cara d'incredulitat quan els expliques el q et passa, i tb pensen q això no és res, només quan em veuen en un d'aquests atacs d'ansietat, plorant i desesperada, només llavors penses q potser si q va d debò.
Però has d ser positiva, i passa d la gent q no ho vol entendre, ningú es pot ficar a la teva pell i sentir el q tu sents.
I no deixis d'escriure, q va mb!! Per això hi som per aqui no? per escoltar-nos els uns als altres! Fins ara guapissimaaa!
|
|
vent |
No tinc cap clavell, però si una rosa.
Friday, June 13th 2008, 9:35 AM
De vegades la gent fem mal sense voler, ens tornem insensibles, som així. No diguis que ningú et llegeix, perquè no es veritat, jo entro poc però et llegeixo. Potser també t'entenc, has de ser forta i si t'entens a tu mateixa ja es molt. No et deixis vencer, si t'agrada escriure escriu, treu tota la merda que portes a dins, et sentiras millor, jo ho he fet i així em sento.
Cada dia pots tornar a caure i tornar a pensar que tot s'ensorra, però no es així, quan menys t'ho esperis et portaran una clavell, una rosa o una rosella i si mires els ulls del portador te'n adonaras que ho fan de tot cor.
Despres sonriu i digues gràcies, un petó i anims. Deu maca i endavant.
|
|
Clidice |
un clavell no te'l donaré ...
Friday, June 13th 2008, 5:40 AM
... et donaré una clavellina, que són més fràgils i delicades però també més exquisides. La meva àvia, que patia molt adorava les clavellines i sempre en tenia testos plens, tant que la seva olor marejava, però ella deia que la feien oblidar el dolor i que la feien somriure, les seves nenes ... només qui ho passa ho sap, em sap greu que ho passis tan malament però només tu pots véncer. Ànims i no oblidis que les abraçades, encara que siguin virtuals, també poden ser efectives :)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
