| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
FÀSTIC: POLÍTICS INDULTANT POLÍTICS.
 dimarts 20/mar/2012 - 05:28  708  7
No seré jo qui faci una apassionada defensa dels jutges i magistrats. Professional com sóc del Dret els he vist equivocar-se masses vegades per a pensar que són infalibles. Però, malgrat això, per a que funcioni un estat democràtic calen jutges i magistrats. I calen jutges i magistrats ben formats i independents. I cal una divisó de poders seriosa (que aquí no tenim ni en broma). I resulta que que quan el govern estatal decideix indultar unes persones que van ser condemnades per l’Audiència Provincial i el Tribunal Suprem trenca tots els esquemes de l’estat democràtic. I quan això es fa entre membres de partits polítics que estan aliats parlamentàriament, simplement fa pudor.
Consti que em refereixo al cas de Servitge i Acuña, militants d’Unió Democràtica de Catalunya i, el primer, alt càrrec dels governs de Jordi Pujol (qui, per cert, va signar la petició de gràcia per a Servitge ). Sóc militant de CDC i sento veneració per Jordi Pujol però opino que el que no pot ser és que per interessos personals o per pena o pel que sigui traim la nostra ideologia. La nostra ideologia creu en la divisió de poders i si algú del nostre entorn ha delinquit és just que pagui pel que ha fet per molt que personalment ens sàpiga greu. No en queda altra que predicar amb l’exemple: el contrari és alimentar la sensació que la política està en mans de quatre mafiosos que poden fer i desfer com vulguin.
L’argmenentació de Duran i Lleida – que no és sant de la meva devoció, ja em perdonarà- respecte d’aquest tema és penosa. D’una banda diu que els tribunals van donar com a certs fets que eren falsos i, d’una altra banda, diu que el tripartit va pagar no sé quants informes inútils i la fiscalia no va moure un dit per tal que es condemnés als que s’havien beneficiat econòmicament d’això.
Que la fiscalia no actuès en el cas del tripartit és penós, efectivament; però això no fa que no hagi d’actuar quan qui compet les malversacions siguin convergents. La fiscalia ha d’actuar sempre que creu que hi ha un delicte perquè el principi que la inspira és in dubio contra reo i una de les coses que s’haurien d’aconseguir és que fos independent del poder ejecutiu, exactament igual que el poder judicial.
Que els fets que van apreciar com a verdaders els tribunals siguin falsos ni Duran ni el govern espanyol són competents per a dir-ho. Només són competents els magistrats i els magistrats van dir el que van dir. Això no vol dir que els magistrats no s’equivoquin mai, és clar.Vol dir que els governs no han de tenir potestat per a rectificar els tribunals.
S’acusa a Servitge i a Acuña d’haver-se enriquit injustament – d’haver robat en definitiva – 46.000 € a la Generalitat. Això els ha suposat una sentència de quatre anys i mig i dos anys i mig de presó respectivament. Ara pagaran les respectives multes (la de Servitge de 3.600 €, ignoro la d’Acuña).
Quin sentit té que s’indulti a unes persones perquè no són culpables i, en canvi, hagin de continuar pagant les multes? O són culpables i se’ls imposa la pena que pertoca o són innocents i se’n van sense cap pena a casa. Però aquesta barreja de sí però no és incomprensible. I és d’un enorme greuge compariu a altres comdemnats amb menys influències que han de complir les penes que no els han imposat perquè no tenen padrins.
El que no he llegit enlloc i trobo que seria molt interessant de saber és si aquests 46.000 € han tornat a la Generalitat o no. Ves per on abans semblava que es podia tirar de veta –tot i que mai no es pot- però ara està clar que no. Que n’han fet dels meus diners aquest parell?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Sí que fa fàstic, sí,
Tuesday, March 20th 2012, 6:47 AM
a l'igual que l'indult zapateril a un banquer. El Duran aquest és el mateix que volia posar-se a la dreta del PP per eliminar com a dret constitucional el dret de vaga, que va colocar els seus fidels en el Departament de Treball, i el Pujol aquest és el que constantment ens dóna lliçons de lleialtat a uns principis, amic d'en Bagó i altres personatges illustres sota sospita. Amagaré les seves memòries del meu prestatge de llibres interessants, i tornaré de mica a mica a creure que són el que són: la dreta ultramontana amb uns tocs compassius i vagament catalanistes. Per aquest camí, el PP els passarà per l'esquerra, amb concert o sense concert.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
