| |
ELS CATALANS
 dijous 12/juny/2008 - 03:34  486  2
Els catalans som un poble covard i sense dignitat, som nomes resistents, hem resistit 300 anys el Tsunàmi feixista dels espanyols i encara i som aquí, però no aconseguirem la llibertat que per llei ens mereixem. Diuen que la resistència ja es una victòria, però resistir sense guanyar mai es un patir continuat del qual no ens en sortirem .Per guanyar es necessita alguna cosa mes, es necessita no tenir por al conflicte, i es necessita dignitat.
Molts historiadors ens poden dir que això es mentida, que els catalans ja ens hem rebel.lat contra l’enemic en moments puntuals de la nostra historia, però si per que els Catalans ens aixequem de les nostres cadires per defensar allò que es nostre, necessitem que l’enemic feixista afusselli els nostres familiars, cremi els nostres pobles i violi les nostres filles i mullers, em sembla que ho tenim clar per que això no passarà mai mes.
Els catalans ens hem autoenganyat per amagar tot alló que ens fa vergonya reconèixer que som, ens autoanomenen “Terra d’acollida” per que no ens queda mes remei que assumir la colonització dels 2 milions i mig d ’espanyols que viuen entre nosaltres i condicionen “Democràticament” els governs dels nostres ajuntaments i parlaments i ens imposen la seva llengua per que no sabem defensar la nostra, i el milió i mig d’inmigrants que han arribat al nostre país i que pensen que parlant i actuant com ho fan els espanyols ja en tenen prou.
Els catalans som molt valents de casa en dins, entre nosaltres, però quan estem cara a cara amb un espanyol, ens rendim al seu idioma, a la seva cultura i les seves idees feixistes disfraçades de liberals. Quantes vegades hem sentit dir: “Si tinguéssim un estat al darrere les coses cambiariem” “Som una nació sense estat” , etc, tot per justificar la nostra covardia i indignitat, per que les nacions que no tenen estat han de tenir un poble digne i orgullós que faci la seva feina, i Catalunya no el te.
Tothom que ens parla en castellà ja ens ha vençut Psicologicament per que tenim por del conflicte.
Els catalans esperem que el govern ens solucioni tot el que nosaltres no sabem defensar individualment ni com a poble i critiquem als polítics sense donar nos compte que el mateix que ells fan públicament nosaltres ho fem també anònimament al carrer, dia a dia.
Un altre de les cantinelles que diem els catalans per justificar la nostra falta de dignitat es que “en una societat “democràtica” com la nostre les idees s’han de defensar en les urnes”, i quants catalans, en dies d’eleccions, han passat olímpicament d’anar a votar i s’han anat a la platja o s’han quedat a casa fent el ronso per que no els importa el mes mínim el que passa al seu país?, d’això s’hen diu també no tenir dignitat, i quants catalans no volen votar els partits que defensen Catalunya per por a ser titllats de radicals o extremistes, i acaben votant partits espanyols per “Quedar be”, d’això s’en diu ser un covard.
Esperem que els catalans algun dia ens donem comte que per aconseguir allò que volem hem de deixar de tenir por, hem de deixar d’eludir el conflicte , hem de parlar en català a la nostra terra, tinguem a qui tinguem al davant , i si no ens vol entendre que no ho faci, i enfrontar nos als nostres problemes, i a les nostres pors, parlant clar, i preparats per enfrontar nos amb qui sigui per defensar la nostra dignitat, al igual que fan els espanyols, els italians, els alemanys els, francesos etc etc etc i totes les nacions del mon, i deixar de ser un gueto al nostre propi paìs que nomes parla català entre ells.
|
| |
Galzeran |
Ens traeix el subconscient
Thursday, June 12th 2008, 4:28 PM
Hola Xavier,
Em temo que, com molt bé diu un conegut meu aficionat a la història, encara portem al damunt el complex que ens va quedar el Decret de Nova Planta, quan en Felip V ens va humiliar de mala manera. O sigui que, tots als psicoanalista i "pit i collons", o sinó ho tenim malament. Ah!, i també ens perd aquesta mena d'obsessió que tenim per la botigueta. Massa fenicis. Tens tota la raó: ens hem de posar al dia i no passar-nos la vida amb la prudència per davant. Negociar. sempre, deixar-nos prendre el pel, mai de la vida! I ens l'estan prenent, i de quina manera! Em temo que em juvilaré sense veure publicades les balances fiscals i sense que hagin tornat tots els pepers catalans que encara hi ha a salamanca, em sembla que uns dos milions o una cosa semblant.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
