| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
REPASSANT LES DECLINACIONS LLATINES AMB LA MEVA FILLA.
 dijous 15/mar/2012 - 07:20  1110  10
“C'est le plus vieux tango du monde
Celui que les têtes blondes
Ânonnent comme une ronde
En apprenant leur latin
C'est le tango du collège
Qui prend les rêves au piège
Et dont il est sacrilège
De ne pas sortir malin
C'est le tango des bons pères
Qui surveillent l'œil sévère
Les Jules et les Prosper
Qui seront la France de demain
Rosa rosa rosam
Rosae rosae rosa
Rosae rosae rosas
Rosarum rosis rosis
C'est le tango des forts en thème
Boutonneux jusqu'à l'extrême
Et qui recouvrent de laine
Leur cœur qui est déjà froid
C'est le tango des forts en rien
Qui déclinent de chagrin
Et qui seront pharmaciens
Parce que papa ne l'était pas
C'est le temps où j'étais dernier
Car ce tango rosa rosae
J'inclinais à lui préférer
Déjà ma cousine Rosa
[Más Letras en es.mp3lyrics.org]
Rosa rosa rosam
Rosae rosae rosa
Rosae rosae rosas
Rosarum rosis rosis
C'est le tango des promenades
Deux par seul sous les arcades
Cernés de corbeaux et d'alcades
Qui nous protégeaient des pourquoi
C'est le tango de la pluie sur la cour
Le miroir d'une flaque sans amour
Qui m'a fait comprendre un beau jour
Que je ne serais pas Vasco de Gama
Mais c'est le tango du temps béni
Où pour un baiser trop petit
Dans la clairière d'un jeudi
A rosi cousine Rosa
Rosa rosa rosam
Rosae rosae rosa
Rosae rosae rosas
Rosarum rosis rosis
C'est le tango du temps des zéros
J'en avais tant des minces des gros
Que j'en faisais des tunnels pour Charlot
Des auréoles pour saint François
C'est le tango des récompenses
Qui vont à ceux qui ont la chance
D'apprendre dès leur enfance
Tout ce qui ne leur servira pas
Mais c'est le tango que l'on regrette
Une fois que le temps s'achète
Et que l'on s'aperçoit tout bête
Qu'il y a des épines aux Rosa
Rosa rosa rosam
Rosae rosae rosa
Rosae rosae rosas
Rosarum rosis rosis”
Jacques Brel (“Rosa”)
Arribo a casa pels volts de les 12 nit. Vinc d’una tertúlia literària. Em xerrat una mica de tot, encara que el llibre que havia de centrar el tema era “Les escales de Llevant” de Amin Malouf. Ja se sap el que passa: som llatins i ens en anem d’una cosa a una altra com el borinot va de flor en flor.
Quan arribo a casa trobo la meva filla gran estudiant llatí. Em diu si li puc preguntar les declinacions i li dic que és honor. És un honor que els fills ens demanin que els ajudem a estudiar. Que encara ens considerin útils per alguna cosa.
M’emociona tornar al rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa dels meus setze anys.
Era a La Salle Bonanova. I jo tenia un professor de llatí francament dolent. Només ens feia memoritzar les declinacions i els verbs. Només ens feia traduir Cèsar, Ciceró i Salusti i no ens explicava el fascinant geni dels romans, que és el geni que essencialment ens ha fet com a país.
La mitologia i la història romana, el Dret i l’art romà, són fascinants. Odio el meu professor – un individu tímid que no tenia cap interés a ensenyar-nos res – per haver-me ensenyat a odiar el llatí. Com et poden fer arribar a odiar quelcom tant màgic com és la història, la llengua i la cultura llatina? Als mals mestres se’ls hauria de posar penes de presó perquè maltracten i desfan futurs ciutadans. Pocs càncers socials em semblen més detestables.
Jo tenia un professor de grec, en canvi, que era l’altra cara de la moneda. Evidenment que ens feia declinar i saber els verbs, però bona part de les seves classes les omplia explicant llegendes gregues o llegint-nos faules d’Isop. Encara penso amb el professor Lagarriga – tant petit i tant elegant sempre – amb un immens afecte.
Ja em deleixo per retrobar-me amb la meva filla amb unes cites que cap estudiant no s’hauria de perdre:
I. Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? quamdiu etiam furor iste tuus nos eludet? quem ad finem sese effrenata jactabit audacia? Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae, nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt? Patere tua consilia non sentis, constrictam jam horum omnium scientia teneri conjurationem tuam non vides? Quid proxima, quid superiore nocte egeris, ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum ignorare arbitraris?
II. O tempora, o mores! Senatus haec intellegit. Consul videt; hic tamen vivit. Vivit? immo vero etiam in senatum venit, fit publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum quemque nostrum. Nos autem fortes viri satisfacere rei publicae videmur, si istius furorem ac tela vitemus. Ad mortem te, Catilina, duci iussu consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos [omnes iam diu] machinaris.
O
“Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur. 2 Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen, a Belgis Matrona et Sequana dividit...”
Mare meva quina alegria retobar Ciceró i César! Ser pare té aquestes immenses alegries. Gràcies filla per pensar en mi.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
auriachm |
Ai els temps i els costums, laments de Cèsar
Friday, March 16th 2012, 11:05 AM
M'heu tocat la fibra sensible: he recordat com gaudíem amb el profe de grec/llatí (el mateix senyor que ara es dedica a escriure novel·les, n'haureu sentit a parlar, però no en revelaré el nom, no fos cas que ho llegís i em tornés a preguntar les declinacions) descobrint Catul, Homer, Safo, Ciceró o Sòfocles, endevinant el joc de les etimologies que subratlla en Cabrero, furgant en la memòria dels antics per fer un esbós de la nostra civilització. Tot plegat va desembocar en una passió desmesurada per la llengua/llengües i per la transformació dels significats en matèria subtil (o literatura).
M'ha fet gràcia el mètode Dorian: encara m'arribaré en aquesta llibreria i en sortiré carregada. Em podries dir on para?
Gràcies Persi per pensar en nosaltres. Tu est bien malin, il ne faut pas regretter ces profs qui...
De lletres pures, per vocació i sense vergonya. Ara si algú em vol fer classes de mates, tampoc no diré que no.
Au jovent, una abraçada mediterrània
|
|
Dorian |
Cabrero
Thursday, March 15th 2012, 1:09 PM
Apreciat amic anarquista,
Le edició bona és la francessa, de l'any 1963 o pels voltants. Estudiar llatí amb aquest mètode implica fer un tripe salt mortal idomàtic, però és el que hi ha. Existeix una versió moderna d'aquest mètode, però no val la pena.
M'he deixat de dir que també necessitaras els fitxers MP3 amb les locucions llatines (amb un cert accent francès) de les cintes originals de casette.
Per tant, estaras estudiant llatí, a partir d'un llibre en frances i amb reproduccions d'MP3 de cintes antigues..... friki ho és una estona..... però divertit encara més. ;)
Si estas interessat et puc passar l'enllaç d'un grup d'estudi molt serios, amb base a Argentina, que donen un curs complet de llatí, amb examens hi tot, i que empren el mètode Assimil com a material d'estudi. Són gent molt sèria i molt, però que molt obessius amb el tema del llatí. I lo millor de tot és que és de franc.
Pots trobar-lo de segona ma, amb una mica de sort, a Iberlibro, que és on compro jo les coses dificils de trobar en matèria de llibres.
PD: jo també sóc de ciències.
|
|
foqui |
...
Thursday, March 15th 2012, 9:20 AM
Estic d,acord amb tu, Dori. Jo soc de lletres, el que vol dir que em vaig haver d,estudiar-lo, llegir-lo i practicar-lo... I m,encantava. No crec, però, que sigui friki estudiar-lo en el nostre temps... I més si agrada....
Eps! No us oblideu tampoc del grec, eh! Seria friki, Dori, estidiar el grec en ple segle XXI?
Petonarros
|
|
Dorian |
...
Thursday, March 15th 2012, 8:39 AM
Aprendre llatí és molt important. El fet que l'hagin tret com a assignatura trocal al batxillerat és una tragèdia.
A mi em va passar el mateix que al Persi, la professora no ens va engrescar massa, així que anava tirant. Tanmateix, i vist en perspectiva, potser era jo que no era capaç de veure el valor que tenia aquesta assignatura.
Total, que fa cosa d'un parell d'anys em vaig fer amb una codiciada edició del mètode "Assimil Sans Peine". El llibre, editat l'any 1963, disposa d'un mètode força curios per tal d'aprendre llatí classic d'una vegada per totes.
També, per a la gent que comença, és pot començar amb el mètode Oldberg i desprès passar al Piper Salve (Cursus Vivae Latinitatis).
Aprendre llatí en ple segle XXI és una mica friki, però val la pena. El summum però és poder escriure quelcom amb llatì emprant una bona estilogràfica i el corresponent paper de qualitat.
Salut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
