S’amaga la mar
en aquesta terra plana
d’ocrosos relleus
i de silents torrents.
S’eixuguen totes les remors,
s’eixamplen els nivis traços
de llum propagada
per la flor dels ametllers.
El verd dels sembrats
conjuguen amb les pedres
que altives forneixen
els singulars castells;
anacronismes robustos
perviuen perplexos
i l’aire peculiar i distingit
dominen pels quatre vents.
És polsosa la sendera;
ella em duu pel bon camÃ,
al port anhelat, fins a Cervera...
i ja en tenim el cor ferit.
dels petits rierols
no queden eixugats
ara, ens confirmen
que aquella neu altiva
s'escolarà , prop dels atmetllers
que els agrairan
el compliment anyal
per servar les lleis de la Natura.....
eixuta i verge,on una policromia de colors habita el paisatge . On generosos ametllers perfumen l'aire i ancestrals pedres broden els marges.
On la mirada es perd enllà del blau del cel i l'aire corre suau i net entre el verd dels camps. Onades sense sal de terra endins.
Sentiment compartit, Perenne.
Un petó
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't