|
Dorian |
Sobre la frase s'en Kant
Monday, March 12th 2012, 1:24 PM
Penso que no podem fer una lectura d'aquesta frase en base a com entenem les relacionsa avui en dia. Fa un parell de segles les coses eren molt diferents. Parem d'una època en que en escollir amb qui et volies casar no era una cosa normal, ans el contrari.
Imagino que en aquella època, en un cas de ruptura, la dona tenia molt més a perdre que no pas l'home, aquà hi entren consideracions económiques, morals, de classe, etc.. etc...
Penseu que en la societat de la il·lustració la dona no tenia personalitat jurÃca respecte del seu marit i en depenia d'ell per a tote les coses. Per tant, és evident que tenien motius per a estar gelosos dels seus marits tot i no estimar-los. ;)
Salut!
|
|
MartinaH |
DifÃcil resposta
Monday, March 12th 2012, 11:29 AM
Aquesta frase m’ha donat que pensar. En un primer moment he trobat desencertat i inclús masclista aquest imperatiu, com si hagués de valdre per a tothom. Fins i tot m’ha semblat injust donar aquesta valoració negativa cap a les dones, i en canvi certa justificació als homes.
Però objectivament i traient-li tota valoració positiva o negativa, i tot i que sigui tirar pedres cap a la meva pròpia teulada, la trobo bastant certa.
Ara bé, no sabria dir si és que en general, ja sigui per naturalesa o cultura, els homes tenen uns temperament més passotista, i les dones mostren certa rivalitat, inseguretat i sentiment de possessió. Segur que m’equivoco. Però posant-me a mi com exemple i com a únic argument, sà que crec que Kakfa té part de raó.
|
|
|