| |
CONTE INFANTIL (3)
 dimecres 11/juny/2008 - 10:57  1388  1
EL CASTELL DELS DÉUS DELS QUATRE ELEMENTS (3)
L’home que ningú sabia com es deia rumiava i rumiava mentre als déus mirava.
- Ai, no sé qui pot manar! -va dir l’home- Mireu. A l’Aigua la coneixem per molts noms. Pot ser el mar, o un riu. Quan té fred es converteix en neu. Ens treu la set i ajuda a créixer les flors.
L’Aigua va mirar de reüll a l’Aire, que bufava trist.
- Bufa, bufa! Però no bufis trist! -li va dir l’home a l’Aire- Ajudes als núvols a venir carregats de pluja. D’altres vegades els espantes perquè surti el sol. També fas volar les llavors perquè les plantes puguin créixer per tot arreu.
L’Aire bufava content mirant a la Terra.
- Però, on posaríem els peus si no fos per la Terra? On creixerien les verdures, o els arbres? -va continuar explicant l’home.- Com podria l’aigua agafar tantes formes si no fos per tu?
La Terra va mirar satisfeta al Foc.
- I tu Foc, m’ajudes a fer el dinar. També m’escalfes quan tinc fred. –li va dir l’home.- I no sé què faríem sense el sol a sobre dels nostres caps!
El Foc va mirar a l’aigua somrient orgullós.
- Tots feu coses bones quan no esteu enfadats. Però ara heu de trobar una solució perquè el temps està desordenat! –va acabar dient l’home ben convençut.
Tothom es va quedar en silenci rumiant. L’home va tenir una idea. Podrien manar una estona cadascú mentre els altres l’ajudarien. Als déus els hi va semblar molt bé.
- Molt bé! Faré uns escalfaments i començaré jo! -va dir el Foc.
- I què més! Sóc una deessa i començo jo! -va protestar plorant l’Aigua.
- Sempre vols ser la primera! –estossegava la Terra enmig d’un núvol de pols.
- Així no hi ha manera! -esbufegava l’Aire.
L’home va deixar als déus discutint i va tornar cap a casa pensant que encara ho havia embolicat més. Caminava tan trist que no va veure com, d’en mica en mica, el temps ja no canviava tant sovint.
(Segueix en l’últim capítol)
|
Contactes
Registra´t
