| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
SAPS QUÈ PASSA? (VI)
 divendres 9/mar/2012 - 07:27  1801  21
Passa que parlant de la fidelitat amb una companya de treball que podria ser la meva filla,supossant-me mare adolescent, m’ha confirmat la tendència actual de falta de compromís i visió de futur en l’àmbit familiar i de parella...
Passa que quelcom que he patit és el pà de cada dia des de que el món és món, sí, però cada dia s’accepta com una capriciosa realitat més evident tot i que ningú vol patir-la...
Passa que a certa edat sembla que s’està cansat de tot i es necessiten noves sensacions (que no il.lusions) i s’engega tot un projecte en comú d’estranquis sense valorar el risc del que es pot perdre pel camí, sense valorar-ne les seqüeles, ni els sentiments de l’altre,ni dels fills si n’hi han, i en un acte suprem d’egoïsme es tendeix a anomenar intolerant a qui no ho comparteix o entén...
Passa que costa entendre com hi ha éssers humans que són capaços de dur una doble vida i dormir al teu costat cada nit com si res...sense tremolar-los res per dins...
Passa que costa entendre com hi ha éssers humans que acceptant la paraula "compromís", es permeten creuar la línia sabent que l’altre no ho acceptarà...i tot i així ho fan.
Passa que costa entendre com hi ha éssers humans que per curar les seves ferides recorren al sensible tan sòls per reforçar el seu ego, i per allunyar-se’n després sense explicacions i en un acte de pànic escènic, quan s’han recreat veient con es creaven noves il.lusions i esperances...
Passa que éssers humans que entenent la vida així no voldrien al seu costat a d’altres com ells, doncs no volen patir el que ells poden provocar en els demés...
Passa que m’enyoraran ara que no hi sóc,la meva generositat, incondicionalitat ... aquesta serà la seva gran creu...que em veuran i em sentiran propera,però mai més seré seva...
Passa que la vida passa...que cada hora que passa és passat i s’ha de mirar per l’hora futura...cercar seguretats tot i que la seguretat absoluta no existeix...
Passa que estem en un món hipòcrita on per tal d’aconseguir el que es vòl, tot val...i no hi ha lloc pels remordiments,ni consciència.
Diga’m antiga, poc moderna o obsoleta.
Crec i lluito, encara, per un demà tranquil, senzill i fidel sembrant amb generositat i honradesa, sense pretensions.
Passa que si em busquen ja no hi sóc.
Tan sòls sóc una ombra en altres braços i petons del que em vaig convertir al seu costat...i a les ombres no se les pot esclafar.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
6q |
no ho he traduit, però el camí està en
Saturday, March 10th 2012, 11:03 AM
Conocer la verdad duele, pero es sin duda una acción altamente saludable y liberadora, nuestra misión en la tierra es descubrir nuestro propio camino. Nunca seremos felices si vivimos un tipo de vida ideado por otra persona.
Es tiempo de soltar amarras...Aquí dejo todo lo que me hace daño. Es tiempo de ser más fluido con la gente, conmigo mismo. Es momento de dejar ir, de permitir que el viento me despeine y me sacuda.
Que se lleve el resentimiento, que mi alma perdone deudas y deudores.
El amor es tan libre que llega cuando menos lo esperas, se queda el tiempo que le da la gana y se va a veces sin avisar...
Pero mientras esta, la vida es una fiesta en el corazón...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
