| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ELS JOVES D’AVUI SÓN UNS TIRANS.
 dilluns 5/març/2012 - 06:27  902  11
contradiuen llurs pares, devoren llur menjar i li falten al respecte a llurs mestres.
No dic que la joventut no hagi de ser dialèctica. No dic que la joventut no hagi de ser l’antÃtesi de la tesi que ara vivim. Sé que serà ella la que aconseguirà una nova sÃntesi que esdevindrà la tesi a la que s’enfrontarà la joventut següent. Això ho va explicar perfectament Hegal i Marx ho va deformar pels seus interessos ideològics.
Els joves han de fer de joves. En primer lloc perquè no poden fer una altra cosa. Un jove no pot fer ni d’infant, ni d’home madur, ni de vell, ni de senil. No pot fer-ho perquè no ho és i actuar com el que no ets és impossible. Però és que, a més, no seria bo socialment. Pel progrès humà cal que els joves facin de joves.
I fer de joves vol dir anar a buscar tots els defectes, tots els vicis, tots els errors, totes les nafres en l’actual manera de fer les coses i dir que no. Que hi ha coses que no rutllen i que no poden ser conservades de cap manera. Aquesta és la seva antÃtesi i, si som honestos, ens caldrà reconèixer que ara i aquà no els hi caldrà fer un esforç gaire profund per a trobar coses que no rutllin.
Aixà com fa 10 anys semblava que viviem a Xauxa i semblava que el que feien els joves era simplement fruir-ne, ara de cop sembla que visquem a l’infern dantesc i, és clar, els joves no hi estan d’acord. Creuen que tenen dret a viure a Xauxa. És natural.
Però el cas és que històricament s’ha donat molt poc sovint això de viure a Xauxa, és més, quan s’ha estirat massa d’aquesta Xauxa s’ha acabat fent un pa com unes hòsties, que és justament el que ens ha passat ara. És cert que d’aquesta gran hòstia social no en tenen la culpa els joves però també és cert, crec, que els joves no tenen el dret adquirit a través de no sé quin contracte a viure a Xauxa.
La situació econòmica que tenim és la que és i la situació econòmica en que es troben les nostres administracions també és la que és. I les matemà tiques dissortadament són les que són i els creditors volen cobrar i tota aquesta série de coses que els joves no entenen perquè són joves però que ja entendran quan madurin. Ens ha passat a tots.
Pel que fa als estudiants, francament, no entenc que es manifestin contra les retallades. Entenc que ho facin –sense raó- aquells als que els hi toca el rebre perquè els hi rebaixen els sou. Entenc que ho facin –sense raó- aquells a qui els hi toca el rebre perquè deixen de gaudir de quelcom que els hi era absolutament necessari (?). Però els estudiants: en què notaran aquestes retallades? És que volen més hores de classe? No m’ho crec. Jo també he estat estudiant i el bar de la facultat de Dret estava ple a totes hores.
Jo tinc la sensació que els estudiants volen jugar a ser revolucionaris, volen jugar a fer la revolució. Això és una pena per dos motius: el primer és perquè ho fan en hores de classe i això vol dir que entren en contradicció amb el que demanen (i, fet i fet, ens estafen a la resta dels ciutadans ja que els seus estudis es subvencionen bà sicament amb els nostres impostos) i en segon lloc perquè, ja que s’hi posen, el que haurien de fer en comptes de fer el ximple és bastir una revolució o una reforma com Déu mana. Es a dir, donar idees i projectes factibles perquè sortim del fons del pou el més aviat possible.
Sé que demanar als estudiants –i als joves ens general – idees o projectes és fer demagògia (jo me’n recordo perfectament de quan jo també en feia i, per tant, és quelcom après de per vida). Justament estant estudiant, entre d’altres coses, per a tenir idees i projectes que serveixin d’antÃtesi a la nostra generació. I això no em desespera perquè sé que ho aconseguiran: és llei de vida.
Ara bé, hi ha quelcom que els estudiants i els joves han d’aprendre i que és molt simple: les coses que no ens pertanyen del tot no es trenquen. No poden trencar ni els béns privats dels altres, ni els béns públics. A això no hi tenen dret i cal que siguin castigats amb tota la duresa del Codi Penal si ho fan. En primer lloc, perquè és de llei. En segon lloc, perquè quan causen aquests danys provoquen despeses que fan augmentar les retallades contra les que diuen lluitar (és a dir, per rucs) i, finalment, perquè les lliçons s’han d’aprendre el més aviat possible i, si pot ser, per sempre.
Per cert, com tothom sap el tÃtol de l’article i el primer parà graf són de Sòcrates, un mestre que –com el rector de la Universitat de Barcelona- també es queixava del que feien els seus estudiants. I mentre les partÃcules de l’immortal Sòcrates floten per l’univers, nosaltres senzillament ens fem grans. En el fons no crec que siguin més tirans del que ho érem nosaltres. Però ja fa tants anys d’això...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Dorian |
Apreciada neula
Tuesday, March 6th 2012, 9:31 AM
Interessant al teu comentari, car ve d'una persona, tu, que ensenya i educa a les generacions venideres. És per això que em permeto completar-lo amb un concepte que, tot i ser molt important, potser no em tocat massa: el de madurar com a persones.
I és que no n'hi ha prou en aprendre, sino que cal madurar per a poder-se enfrontar a la jungla que representa el mon adult. Pensar, com pensa molta gent, que els pares o l'estat sempre estaran darrera nostre és un greu error. Error que provoca frustracions i aquestes sublimen en comportaments incÃvics, per no dir altres coses.
La clau és madurar, sent conscients de que mai tindrem tot allò que volem, però sense renunciar als nostres somnis.
Aprofito per a felicitar-te per la teva feina, malauradament poc valorada en aquests temps que corren, en qui tothom sap com s'ha de fer de profe o s'ha d'arbitrar un partit de fútbol. ;)
Salut!
|
|
neula |
Persi
Tuesday, March 6th 2012, 9:07 AM
Per començar : en la frase titular has generalitzat i jo penso com en Dorian , hi ha una majoria silenciosa, que ningú els presta atenció. Dit això , subscric bona part del teu escrit.
Els joves han de fer de joves, perquè ho són;i cometent errors van aprenent.
Si hi ha tirans és perquè han tingut des de casa una educació errada, els pares dient que s'estimen molt als fills han comés l'error de no donar-los mai un NO per resposta. I això els ha convertit en tirans.
Em quedo amb una frase que dius "han de donar idees i projectes...perquè sortim........"
Això se'ls ha d'ensenyar des de petits i ho aprenen
Jo ho he comprovat amb els meus grups d'alumnes (13-15 anys), quan els demanes que pensin solucions a determinats problemes, i els dones temps per reflexionar i debatre, es posen de ferm a fer-ho, i és aixà com aprenen, surten respostes meravelloses, el que cal es donar-los oportunitat d'aprendre, això com es necessita un grup ho han de fer a l'escola amb els companys,(que també a casa.,però serà un grup més reduït.)
Han D'Aprendre a respectar totes les idees, i tot l’entorn de la societat, a col•laborar amb el torn de paraula i ha no enfurismar-se si no surt la seva idea.
Això és-de mica en mica i a través dels anys.que es va aprenent
|
|
Dorian |
Izel
Tuesday, March 6th 2012, 6:57 AM
Chapeau per la teva filla. És lamantable lo de les barricades i els piquets informatius. Però saps que? amb el temps la teva filla tindrà un futur que serà fruit dels seus esfoços, mentre que els de les barricades, les pancartes, les pintades i les trencadisses no tindran res, això sÃ, es queixaran del sistema, com sempre han fet, fan i faran.
Anima a la teva filla a seguir, que, tot i que l'esforç no és garantia de res, fer el manta i queixar-se per tot i de tot sà que és garantia d'un futur ben fosc.
Salut!
|
|
Izel |
Ho sento...
Tuesday, March 6th 2012, 6:36 AM
però no puc compartir-ho. tinc una filla de 21 anys, el juny acaba periodisme, treballa des del primer any de carrera a un diari i en una radio, ha cursat i aprovat cada any amb nota el total de credits a la que la seva condició de becà ria l' obliga. És critica però respectuosa i sap molt bé que només el seu esforç servirà , que no si valen lamentacions. S'indigna molts cops quan vol accedir a la seva facultat i els manifestants barren el pas i em diu: són una minoria mare, són una minoria. la gran majoria lluita i s'esforça, però fan menys soroll, no trenquen res. I de tot plegat, el més trist?...quan em diu que les uniques ofertes de feina que li arriven venen de fora...i que haurà de marxar. M'ha agradat el teu escrit pèrò no podem generalitzar tant a la lleugera.
|
|
Dorian |
Gran article...
Tuesday, March 6th 2012, 3:29 AM
...al que, amb el teu permÃs, hi faré la meva petita aportació; que no és altra que afirmar que no tots els joves són aixÃ, sino que hi ha una silenciosa majoria que no trenca res, que té un esperit crÃtic allunyant d'ideologies extremes, que entre els seus valors hi figuren l'esforç, el respecte als demés i que tenen moltes ganes d'aprendre.
Aquests joves dels que parlo saben que ningú no els donarà res, que s'ho han de guanyar amb el seu esforç.
Són aquests joves els que faran el pas del jove a l'home d'una manera sana i natural.
Per la resta els espera l'amarg fruit de convertir-se en la veu que clama al desert. I entraran en la quarentena quixant-se de les mateixes coses de les que es queixaven quan eren joves.
I aixà aniram passant els dies, donant les culpes als demés de les seves penes i no acceptant que, en última instà ncia cadascú és l'únic responsable del seus actes, de la seva vida.
Jo em sento orgullos de la majoria silenciosa. Dels que fan molt soroll doncs m'agrada recordar el tÃtol d'aquella comèdia romà ntica d'en Shakespeare: "Much Ado About Nothing" (en castellà , "Mucho ruido y pocas nueces")
Una abraçada company!
|
|
zinc |
No m´agrada el rétol
Monday, March 5th 2012, 7:54 PM
penso que no és pot generalitzar,hi ha molts joves que valen molt la pena,aqui en corren uns quants.
De bà rbars ni ha de totes les edads i alguns també els he conegut aqui mateix i al carrer etc............
Els que ja tenim una edad,diguém que no ens cambiarà n,pero amb els joves,em sembla que és tindria de reflexionar ,no nosaltres sinó el gobern,que per aixó i son,de perque pasa tot aixó.La meva pregunta és fallen ells ho l´educació ho ha casa............
S´han perdut els valors?....................per uns si i els altres ,no?.
Amb aquest paÃs falta una educació seriosa i sobretot amb continuitat,no pot ser que tinguin de pendre desicions importants,abans d´aprovar-se una llei i després rebre perque ara el govern ho decideix,en fà que com avui deiem amb la meva filla,aquest és un pais de merda.
Pero ni ella ni jo,em anat a cap matifestació,ni em trencat rés.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
