| |
amistat,dantoine de saint exupery
 dilluns 5/març/2012 - 10:30  2174  4
Amic meu,
tinc tanta necessitat de la teva amistat.
Tinc set d'un company que respecti en mi,
per sobre dels litigis de la raó,
el pelegrà d'aquell foc.
De vegades tinc necessitat d'agradar per avançat la calor promès,
i descansar, més enllà de mi mateix,
en aquesta cita que serà la nostra.
Trobo la pau.
Més enllà de les meves paraules maldestres,
més enllà dels raonaments que em poden enganyar,
tu consideres en mi, simplement a l'Home,
tu honres en mi a l'ambaixador de creences,
de costums, d'amors particulars.
Si difereixo de tu, lluny de menoscabarte et engrandezco.
Em pregunteu com s'interroga al viatger,
Jo, que com tots, experiment la necessitat de ser reconegut,
em sento pur en tu i vaig cap a tu.
Tinc necessitat d'anar allà on sóc pur.
Mai han estat els meus fórmules ni els meus aventures
les que et van informar sobre el que sóc,
sinó que l'acceptació de qui sóc t'ha fet
necessà riament indulgent envers aquestes aventures i aquestes fórmules.
T'estic agraït perquè em reps tal com sóc.
Què he de fer amb un amic que em jutja?
Si encara combato, combatré una mica per tu.
Tinc necessitat de tu. Tinc necessitat d'ajudar-te a viure.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
