| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mut
|
|
| |
Esperit lliure?
 dissabte 3/març/2012 - 07:00  1141  3
No ho sóc, no ho he estat ni mai potser ho seré. Un esperit lliure va a la seva sense importar-li massa el que els hi passa als altres, en definitiva viu dins el seu egoisme. El món es limita només a ell, als seus desitjos, a les seves coses.
L'esperit lliure malgrat sembli tot el contrari no gaudeix del seu voltant, la seva vida es limita a una llibertat enganyosa on pot si vol, restar tancat, aïllat, isolat. La solitud en la que viuen, aquest llibertinatge malsà , els priva de moltes sensacions, plaers i vivències.
Possiblement abans de transformar-se, quan eren més com la majoria, visqueren experiències que retenen encara amagades dins de la seva essència.
Fins hi tot quan l'esperit lliure estima, ho fa d'una manera especial, diferent, moltes vegades mal entesa per els altres, aquesta forma de ser i fer, es confon en un passar de tot.
Guarda tot el que va estimar dins el seu cor sense voler eliminar-ho malgrat sap que aquest comportament només servirà per que deixi de viure i de gaudir molts moments amb tota la seva intensitat.
La seva enrevessada existència el fa ser un personatge mig boig i també incomprès dins de la quotidiana normalitat tal com la societat l'entén.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Alterego |
Jo tampoc...
Saturday, March 3rd 2012, 2:15 PM
però no m'ha anat tan malament, que hi farem...
Et deixo la lletra d'una cançó, Flor groga, dels Manel què parla d'aquest tema, i m'agrada molt.
Ja sabem com t'agrada aixecar el braç i calcular el pol d'on ve el vent,
Ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes quan marxes corrents.
Ja hem entès que ets una à nima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
Que t'agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
Però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora, sempre arriba el moment
Quan s'obre com una flor rara el penediment
I entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
Que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
Que jo creia en tu.
Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d'aquest racó,
Que els guerrers s'avorreixen si no hi ha una mica d'acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
I que on t'enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan rà pid que sempre arriba el moment
Quan s'obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t'estiguessin llençant un conjur,
Una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
Que jo creia en tu.
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendrÃem a passar-la junts
I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
Quan jo creia en tu.
Salut.
http://www.youtube.com/watch?v=7u-Jw89NdzE
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
