| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Lynn
|
|
| |
LE FOYARD - per a tu -
 divendres 2/mar/2012 - 03:38  1213  4
Si a la claror d’una espelma
t’arriba el so de la son
tranquil com l’aigua
i clar i transparent com el vent.
Si sents xiular els arbres
des de la cadira de fusta bruna
mentre un grill parloteja
una llengua estranya.
No intentis comprendre
com la pau de l’instant
penetra la teva ànima i l’escalfa
amb dolços remors que t’aullegen el cos.
Una mosca rascant-se les potes,
el calfred de sentir-te viu.
Deixa que el rellotge avanci
mentre restes aturat.
Moments de vida i mort.
Mort i vida.
Resurrecció de cada instant.
L’oblit.
El cant de l’amor mut.
L’aprés-midi de la tardor
s’escola per les finestres.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Manu84 |
Exacte.
Saturday, March 3rd 2012, 5:44 AM
Exactament, Linons.
A més, tot el "coneixement cultural" que tenim, totes les petites obres que descobrim, ja siguin musicals, escrites, pintures... si no les compartim amb els altres, què hem de fer?, gaudir-les en soledat? No ho crec.
Ben fet, linons.
Feliç dissabte.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
