|
Jo Phoolan Debi reina dels bandits
dimarts 10/juny/2008 - 11:19 2238 4
Fa molts anys vaig trobar en un article un llibre el qual més tard vaig poder agafar a la biblioteca del meu poble. Es deia així Jo Phoolan Debi reina dels bandits. Se n'han escrit varis llibres de la història d'aquesta dona tant lluitadora però la meva no era la definitiva perquè no arribava fins al final sinò en un moment que més endavant hi ha molta més història.
Jo trobo que aquest llibre es un crit als drets de la dona sobretot i que la Phoolan Debi ha obert un nou camí a les dones índies.
Be ja veieu que soc un xic femista però crec en la igualtat de drets de la dona i l'home res mes.
He buscat un xic per la gran xarxa i això és el que he trobat més interessant
Un comentari anònim:
Us farà enrabiar, plorar i us posarà la pell de gallina. És l'autobiografia d'una jove índia de casta baixa a la que van casar amb onze anys amb un home gran. La van abandonar , violar, apallissar brutalment . ... i es va rebel.lar a tot això, va liderar un grup de bandits per robar als rics i donar-ho als pobres. Després d'onze anys de presó explica la seva història.
A wilaweb:
DIUMENGE, 30/03/2008 - 07:09h
La vida rebel de Fulan Devi a l'escenari de Cal Ninyo
Angelina Llongueras va portar el seu espectacle "Phoolan som totes: en memòria de Fúlan Devi" al teatre de Cal Ninyo. En un monòleg especial que reivindica la vida atzarosa i combativa d'aquesta dona que va viure a l'Índia com a bandolera i que va arribar a diputada al parlament d'Utar Pradesh. Una peça reivindicativa i de tesi, militant, que ens acosta a la crida del bandoler, sota el ritme d'aquella cançó "Torna, torna, Serrallonga!".
"Fúlan som Totes: En Memòria de Phoolan Devi" està concebuda com un homenatge a aquesta dona de la Índia, de casta baixa, que va ser bandida i parlamentària, candidata a premi Nobel de la Pau i que finalment va ser assassinada l’any 2001. Aquesta peça de teatre militant, interpretada per Angelina Llongueras i dirigida per Raquel Capdet, basada en textos propis, de l’Arundathi Roy i de la Phoolan Devi. "Tenim ganes de fer un teatre que no sigui ni comercial ni funcionarial, que no sigui una cosa vanitosa ni de museu” diu l'actriu.
En aquesta obra que s'obre amb una introducció una mica llarga, a mena de pròleg, per situar l'espectador en el context, que emmarca la peça teatral. Tot i així, una trucada de telèfon mòbil ens transporta a la part important i substancial que recrea emotivament la persona d'aquesta bandolera. Allà es despleguen les aptituds de l'actriu per oferir aquesta visió empàtica, partidista, però honrada. Quan va acabar la representació, la mateixa actriu va compartir les seves opinions amb el públic assistent, cosa que diu molt d'aquesta obra que vol arribar i comunicar-se amb l'espectador.
I el nou llibre que ha tret la Angelina Llongueras Altimis,
Phoolan som totes "En memòria de Phoolan Devi"
Angelina Llongueras Altimis
Idioma original: Català
Genere: Drama.
Tema: Biografia dramatitzada
Any de l'original: 2006
Any de publicació: 2006
Altres característiques i refèrencies de l'obra: Fet històric
Altres: Aquest monòleg que ha estat representat per la mateixa autora
Espai: Escenari buit
Resum
El nom de ‘Phoolan’ em va cridar l’atenció quan vaig veure el film sobre la famosa dona que dels rests més baixos de la societat índia va arribar a ser parlamentària a Delhi. ‘Phul’ és ‘flor’ en hindi i altres noms com ‘phoolon’, ‘phoolan’ es troben en altres llengües parlades a l’Índia, amb significant equivalent, atribuïble a una arrel comuna. Després, tot llegint l’obra que presentem, he sabut que la història de la Phoolan, de la Flor, que ens arribà a través del cinema va ser manipulada sense escrúpols pel realitzador. (Extracte del Pròleg de Rosa-Victòria Gras)
Notes
Angelina Llongueras ens adverteix que no pretén haver escrit una història real, però em demano: aquesta creació sobre Phoolan Devi no se’ns presenta més viva i fidel que les biografies que se n’hagin pogut escriure o divulgar pel mitjà que sigui? Més viva, potser perquè el teatre arriba de dret; més fidel, perquè l’autora és honesta. (Extracte del Pròleg de Rosa-Victòria Gras)
Bé només vull dir que algun dia m'encataria veure la seva obra de teatre si algu sap que encara la fan i on que m'ho digui que és una de les coses que no em voldria perdre.
Espero que aquesta recerca meva del llibre que vaig llegir fa anys us deixi alguna empremta i si podeu tenir el llibre el llegiu que us marcarà com a mi.
Una abraçada
Arare
|
|
|