| |
CONTE INACABAT (tots els suggeriments seran benvinguts, gràcies x endavant)
 dissabte 25/febrer/2012 - 04:35  1326  3
Aquesta conversa que descric podria haver passat en qualsevol capítol d’aquella sèrie televisiva que recordereu aquells que ja teniu alguns anys com jo i que protagonitzava un David Carradine jove, atractiu i curiós d’aprendre els misteris de la vida de la boca d’un mestre vell, cec i savi dins d’una bauma plena d’espelmes (mai se savia quina hora del dia era) ; com també podria haver succeït sota un arbre –un garrofer, per exemple-, una tarda de juny en un lloc del Mediterrani català, entre un cavaller de l’edat mitjana i el seu serf, mentre un feia una tallada de formatge de cabra sec i l’altra feia una glopada d’un vi negre espès i potent –podria haver estat l’avantpassat d’un Priorat o d’un Penedès- que amb pocs minuts ja li feia donar unes capcinades dolces en tant es deixava acaronar pel vent suau de la tarda, mentre, rere seu, un ruc i una mula esbufegaven sense parar.
Doncs bé, posats ja en l’ambient, l’un –el jove i/o el serf- pregunta al seu superior –el mestre i/o el cavaller-:
- Mestre, avui he tingut un somni que no para de donar voltes i més voltes dins aquest meu cap. Potser, si deixeu que us l’expliqui, tindré l’assossec de no veure’l més.
- T’escolto, parlar sense por i amb claredat (hip! – això només el cavaller), així podré discernir els misteris que amaga la ment humana.
- Doncs miri, mestre, resulta que pujo en un cavall negre, atrotinat i cansat, ple de puces i que fa pudor, i que em porta per camins embolicats per mig d’un bosc d’arbres gegantins on gairebé ni s’entrelluca el sol, quan, de cop i volta, una llum m’encega i ja em trobo galopant dalt d’el cavall més jove, més net, més veloç, més agil i més fort que mai s’hagi vist per aquestes contrades volant sense traves enmig de l’espai obert –en aquest punt, el jove i/o serf fa una pausa per permetre que l’aire li penetri profundament, alhora que mossega un bocí més de formatge, i el deixi continuar parlant enmig de tanta emoció-.
- Continua, sense por (hip! – això només el cavaller).
- Ja està.
- Ja està?
- Si, ja us ho he dit, ja està, ja s’ha acabat, i això és el que m’amoina, no entenc que pugi dalt d’un i després dalt de l’altre així com així, sense més ni més, sense que jo pugui fer-hi res, sense que pugui triar el que vull.
- Escolta amb atenció -(ara ja no cal que escrigui Hip!, oi?)- diu el mestre. El cavall negre representa la raó i el cavall blanc representa les emocions i els sentiments. El teu somni et fa veure com no controles ni l’una ni els altres. Els cavallers i/o mestres, en canvi, gràcies a xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx (no es capta el sò, podrien ser les interferències de tants anys passats) podem controlar i decidir quan i com cabalcar damunt l’un o l’altre. Això sí, l’important –i escolta bé el que ara et diré- és arribar a fusionar-los en un de sol.
- En un de sol, mestre? I això com pot ser?
I aquí es talla tota la comunicació, que és la que vosaltres hauríeu d’ajudar-me a trobar. Moltes gràcies. Salutacions a totes i a tots.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
