| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Krematory
|
|
| |
Sóc sidòfil
 divendres 24/febrer/2012 - 01:49  970  21
Estimats amics, simpatitzants, aliats i amants tots vosaltres, us escric aquesta vegada per fer-vos una confessió que, de ben segur, m'alleujarà la gran càrrega que ara mateix pesa sobre la meva consciència.
Sóc sidòfil. M'atreuen les persones infectades pel VIH, i m'agrada mantenir-hi relacions de risc semi-controlat, així com dur a terme una sèrie de pràctiques fetitxistes que tot seguit em disposaré a relatar-vos.
Tot plegat va començar fa, aproximadament, uns set anys. Jo aleshores era un noi sa, amant de l'esport, de gustos senzills, i devot de la meva (aleshores) xicota i la meva feina. En definitiva, la meva vida era completament normal, i fins i tot m'atreviria a dir que envejable.
El destí ens porta de vegades per camins que mai esperàvam transitar, i aquest fou el meu malaurat fat.
Resulta que una companya de feina de la meva ex-xicota, que és periodista, estava infectada pel VIH, i va decidir de compartir aquest fet amb tots els seus col·legues. Sent aquest un fet xocant, la meva ex (d'ara endavant Bruixa Fastigosa) me'l va comunicar a mi també, tot i que aleshores jo encara no coneixia la noia en qüestió (d'ara endavant, Dona Sida). Jo no hi vaig donar més importància, i fins i tot vaig oblidar el tema força aviat.
Unes setmanes després, la Bruixa Fastigosa em va comunicar que havia convidat a la Dona Sida a sopar. S'havia esdevingut que, desde la confidència d'aquesta darrera, s'havien forjat vincles d'amistat prou importants entre elles.
"Ja veuràs com et cau bé. No et fa res, no?" em va preguntar la Bruixa Fastigosa. "No, i ara".
I s'esdevingué el sopar. Tot molt normal, coordial. Fins que vingueren les postres. Imagino que el vi blanc que havíam prés durant l'àpat va afectar més del compte a la Dona Sida, i ens va començar a explicar amb llàgrimes als ulls com un noi que va conèixer una nit la va infectar. Ens va explicar com van tenir sexe en una nit d'alcohol i cocaïna, i de com li havien diagnosticat la malaltia un mes després, en fer-se les analítiques. Alguna cosa va passar dins meu aleshores. Recordeu l'erecció més increïble de la vostra vida? Jo sí. La vaig tenir just en aquell moment. Em van venir ganes d'agafar la Dona Sida i follar-la de manera salvatge damunt la taula mateix, amb la Bruixa Fastigosa mirant. No va ser així, però. En acabar el sopar em vaig oferir per acompanyar la Dona Sida a casa. A la Bruixa Fastigosa li va semblar bé "Sí, se la veu una mica afectada, serà millor que tingui companyia durant el camí fins a casa seva. Ets un sol!".
Vaig dur la noia al pàrquing. Va seure al seient del coopilot. No havia engegat el motor que ja li estava introduïnt dos dits a la vagina. Ella no semblava que ho desitgés amb la mateixa intensitat que jo, però tampoc feia res per impedir-ho. Finalment, la vaig penetrar per darrera, sense condó. Mai més he tornat a fer-ho així, però en aquell moment em va resultar impossible contenir-me. El risc de saber que jo també em podia infectar era embriagador, irresistible.
Després de fer-ho no vam dir res. La vaig acompanyar fins a casa, va baixar del cotxe i va caminar pausadament fins al seu portal. No l'he tornada a veure mai més.
En tornar a casa vaig fer l'amor amb la Bruixa Fastigosa. Ho vam fer també sense protecció. Abans d'ejacular li vaig xiuxiuejar a cau d'orella tot el que havia passat abans, amb la Dona Sida. Dir-li-ho em va deixar completament extasiat. Evidentment ella s'hi resistia, cridava, xisclava i plorava, però tot allò només feia que jo em sentís molt més excitat.
La Bruixa Fastigosa no va marxar de casa aquella mateixa nit. Se'n va anar a casa del seu pare, i no va voler tornar a saber mai més res de mi.
Des d'aleshores, he continuat tenint relacions amb noies infectades del VIH. Mai repeteixo amb la mateixa, sempre una de diferent. Tot i que no he tornat a penetrar-ne cap sense protecció, m'agrada practicar certs rituals, com fer servir els seus raspalls de dents després que elles els hagin emprat, afaitar-me amb les cutxilles amb les que es rasuren el bell corporal o fer-los xuclets molt forts per assaborir la sang que emergeix dels seus capil·lars.
Res em fa més feliç que fer tot això, de sentir que en totes i cadascuna de les meves relacions sexuals o rituals fetitxistes puc infectar-me jo també del VIH. Estic segur que molts de vosaltres haureu sentit el mateix que jo alguna vegada (no seríau humans si no fos així), de manera que us animo a que compartiu també les vostres experiències, desitjos o inquietuds. Així mateix, estaré encantat de respondre qualsevol pregunta que us plagui de formular-me.
Una abraçada.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
DonesNo |
a dinah
Monday, February 27th 2012, 9:59 AM
'dona molta llàstima':
en castellà es podria traduir literalment per 'mujer mucha lástima', suposo que no volies dir això, però bé, mai se sap.
Per altra banda, si et referies que la cosa 'fa pena', doncs potser que escriguis 'fa molta pena', enlloc d'un calc del castellà 'dar lástima', t'ho dic més que res perquè amb maneres d'escriure com la teva, fas un atac directe al català com a llengua viva i genuïna.
Espero que hi posis més atenció i t'hi esforcis més.
|
|
Capgros |
Molt be,Krematoy
Saturday, February 25th 2012, 10:27 AM
Si senyor,con un par.
A mes de que, tot això que diuen del VIH, son contes que s'han inventat els del clero per reprimir el sexe.
Es de domini públic, en determinats sectors, que no es transmet per via sexual ni per contacte amb la sang. Es un virus aeri que escampen els dels laboratoris per poder vendre els seus medicaments.
Ja es hora de que tothom ho sàpiga, no et limitis a dir-ho aquí només Krematory, posa cartes als diaris explicant-ho.
Quan molta gent et faci cas, augmentarà el nivell de felicitat sexual...i de passada baixarà la xifra d'aturats.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
