|
…el que la llum em va fer sentir....
dijous 23/febrer/2012 - 10:48 1220 6
...del balcó de casa mirava al cel, i el sol em cremava la pell amb l’esperança de que ho fes amb els sentiments que m’omplien de la mateixa forma que les meves llàgrimes s’evaporaven només néixer als meus ulls...
Una trucada, un somrís, un d’acord i un fins ara de l’amic i el meu dia d’hivern a l’estiu es converteix en una alenada d’aire fresc, d’aire de mar... de la mar que tant he enyorat, de la mar de colors, de la mar de llibertat...d’existència...
Es quan puc expressar-me quan puc deslliurar-me del turment, i si qui escolta vol entendre, es quan aquesta comprensió es torna amb llàgrimes, llàgrimes dolces que m’assosseguen...es l’amic, es amb tu i no ets sol, potser te’n sents però no ets sol...
...no recordo l’hora...recordo la sensació de l’aigua caient-me pel clatell...
...i els teus ulls del primer cop que te’ls vaig veure...en el seu fons d’aquell instant o potser sempre hi brollaven quelcom...de sentit, de recerca de dolor i esperança...
I va ser aquell matí quan et vaig prendre la ma, el teu contacte sense paraules, sense fets...només la tendresa i la fluïdes del gest... sense mirar-te et veia...
...la mar blava t’acaronava el cos nu, i la pell se’t confonia amb la sorra...hi vaig veure una nena preciosa assentadeta a la voreta, espantada pel que la mar li havia pres però plena d’una immensa llum, d’il•lusió, de cor...de ganes de sentir...de ganes de viure...de continuar respirant...d’entendre...
...tot...totes aquestes paraules, tot el sentit i el sentiment que s’hi amaga...només per un moment i en una mirada i en un moment, potser alimentada per una imaginació adormida, em va semblar que m’ho prenies, que em descobries...
...es la meva manca de lucidesa fruit potser de la circumstància, la que no em permet encarar la situació d’una forma madura, però no em vull culpar de manca d’honestedat amb mi mateix, i es així com ho faig, si...no se dir amb paraules el que la llum em fa sentir...
www.youtube.com
|
|
|