| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de arale
|
|
| |
Realitat particular
 dimecres 22/febrer/2012 - 04:19  656  7
En la foscor m'amago,
en el cau dels meus pensaments,
entortolligada a les meves subtils paranoies .
En la foscor tanco els ulls
i m'amago en més foscor.
Em faig un cabdell
en el racó més tremolós de mi mateixa.
Hauria...
podria...
em paralitzo.
El món se m'ha fos,
igual q un glaçó prenent el sol.
Però, realment,
què s'ha fos?
quin món tenia?
quin món tinc?
Desorientada.
Sempre he tingut una pauta a seguir
i ara me n'haig de construir una de nova.
M'agradaria trobar
la fórmula secreta del gran encanteri
q posa tot al seu lloc
en un instant fugaç.
I aquesta por
q s'entesta a conviure amb mi,
és fa més gran,
invasora per moments de la meva raó.
I lluitaré contra ella,
com sempre faig,
sense deixar vèncer
la por q habita en mi.
Sorolls,
pensaments,
moments de calma,
rialles...
m'acompanyen a diari;
els grans aliats en la meva batalla.
Q per viure,
només em cal respirar
i donar un pas darrera un altre.
M :-P
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
velis |
hola wapa...t'entenc...
Thursday, February 23rd 2012, 6:39 AM
jo també he passat, passo i se q en passaré per moments com els q descrius però com bé dius per viure només cal respirar i anar pas a pas, amb por a sobre, amb tristesa en algun moment, amb l'emoció negativa q sigui q algun moment ens toca viure, peró sense parar de caminar. Busca coses q et facin somriure i riure, va molt bé l'humor. I parla amb aquesta por, pq hi es, q vol, i posa-li fre i diga-li "ara no et vull escoltar, ara em vull moure i tira endevant, més tard parlem" , conéixer les teves emocions, el q sents, els teus pensaments ens ajuda a viure millor. Això m'ha ajudat a mi, i t'ho explico per si et pot ajudar a tu, tot i aixà si no et va bé no deixis de buscar camins q et portin a sentir-te més bé amb tu mateixa. Una abraçada
|
|
vetera |
Bona nit
Wednesday, February 22nd 2012, 6:44 PM
Si, descrius molt bé el moment entortolligat de la teva vida actual.
Dius que per viure només et cal respirar i donar un pas darrera l'altre. Tens raó, el camà per assolir un cim, sempre comença amb el primer pas i desprès un altre, i un altre, i un altre, i aixà fins aconseguir arribar dalt de tot, on la satisfacció Ãntima d'haver-te superat, serà molt gran. Persisteix i no paris de caminar, hi arribarà s!.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
