sovint al xat diem.. jo estic bé, m'agrada la vida que porto, no necessito ningú, sóc independent, tinc amics però.. sempre hi ha un però per espatllar-ho tot oi? però trobo a faltar algú a casa quan torno de la feina.... el diumenge al matí despertar amb algú i llegir els diaris .... tenir un suport en les coses del dia a dia.. (en el meu cas sempre dic que necessito un llenyataire!!).. Cert.. enyorem alguns aspectes de la vida en parella oi? però.. (un altre però veus?), però.. si sabessis que avui és el darrer dia de la teva vida de single no sentiries una certa tristesa??? JO SI!!! i tu?
fins fa no gaire em pensava que volia viure en parella. Però fa poc m'hi vaig acostar i em va agafar un iuiu que t'hi cagues.... brbrbr
Crec que penso com la Feda o la Zinc, millor tenir espais comuns, conviure amb complicitat però també tenir el propi espai.... no sé, s'ha de pensar molt i molt... o trobar amb qui estiguis molt segura.
vull seguir ser single? I jo que sé
Si avui fós el meu darrer dia de single,seria la dona més feliç del mon. Sona cursi,ja ho sé,però és que a mi això d'estar sola,cada vegada s'em fa més insoportable.
Jo com la zinc però amb una miqueta d’espai comú, compartir festius (no tots), algunes escapades, que es quedi a sopar i després a dormir sense haver-ho pactat..... cosetes d’aquestes, no?
umm jo que em pensava que érem uns singles recalcitrants...ara resulta que en el fons som uns nostàlgics de la vida de parella???? Bertus..jo no he posat mai viagra d'amagat, és un malentès de la Mar71 que no havia aclarit perquè veig que es pixa de riure de pensar-hi!!
Doncs, jo crec que no hi ha res mes gratificant que compartir, quan estas mirant un paissatge, o una situació, no és el mateix fer-ho sol que amb algú altre que comparteixis moments i aficions. Però es clar "si" estas be amb una persona, perquè sinó val mes estar sol que mal acompanyat!
jo no podria portar més de cinc anys amb el mateix noviu. veus? aixó depèn de la paciència de cadascú, també... i si el ultim dia de la meva vida de ser single arribara........ doncs benvingut! i una altra etapa de la vida... però buff em dona pal pensar-ho...... tinc MOLT poca paciència
Si fos el meu últim dia de single et ben asseguro q aquell dia arribaria de matinada a casa... uffff quin fiestorro de despedida.
A més, no sé jo si ara podria dormir amb algú q es passa mitjanit roncant i mitjanit bufant. Per no parlar de mitjons amb olor de tigre i banyera amb pels a tort i a dret. Uixx kita, kita!!!
Bé , segur q després d'aquest comentari el porcentatge de privis, em baixa fijo....
Tens tota la reó bolly,hi han coses que es troben a faltar molt,la vida en parella és maquissima és fantastic poder compartir molts i bons moments,encara que avegades d'altres no ho son tan.LLastima que avegades no es tan facil i no ens acabem d'entendre,anims i una abraçada!!!
Nu se bolly, quan estava casat tampoc estava be, ja m'agradaria tindre algu que em fes costat, pero tindria que ser algu molt especial, no es facil no....