| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Música de diumenge: Libiamo ne’lietici calici... Brindis La Traviata. Verdi
 diumenge 19/febrer/2012 - 09:42  987  11
Aquest Brindis de La Traviata que avui he seleccionat, és una de les pàgines més conegudes del món de la lírica.
Giuseppe Verdi (Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901), va compondre òpera durant tota la seva vida i va perfeccionar el seu art amb la influència de Rossini, Bellini i Donizetti i també amb algunes innovacions de Wagner a Otello i Falstaff.
La Traviata és una òpera en tres actes estrenada el 6 de març de 1853, al Teatro la Fenice de Venècia. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.
Violeta, una noble, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.
La versió que he penjat és força innovadora en quan a escenografia i vestuari. Els protagonistes són Anna Netrebko, nascuda a Rússia el 1.971, és coneguda per la seva delicada veu, la seva bona tècnica musical i la seva bellesa física i Emilio Rolando Villazon, nascut a Mèxic el 1.972, és reconegut com un dels millors tenors lírics actuals. Aquesta representació correspon a la que es va fer dins del Festival de Salzburg el 2005, amb l’orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Carlo Rizzi.
www.youtube.com
Bona setmana!
(La informació sobre el músic, la seva obra i els artistes, com sempre ha estat seleccionada de weblogs musicals).
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
.../...
Monday, February 20th 2012, 7:38 AM
Us agraeixo que visiteu el blog i que em feu arribar els vostres comentaris. D'aquesta manera tinc la sensació que aquella música que penjo serveix a algú més que pera mi mateix, al constatar que gaudiu una estona cada diumenge tot escoltant-la.
bollycao; el que et diré serveix només perquè valoris en la seva mesura la meva opinió; jo no sóc entès en música clàssica, només en sóc un oïdor des de fa més de trenta anys, però no massa d'òpera fora d'algunes àries, fins el punt de que quan sóc al despatx, ja sigui per Catalunya Música o per CD's, sempre tinc posada música clàssica, només amb ella o bé amb silenci em puc concentrar, no ho puc fer amb d'altres tipus de música o amb programes que parlin.
Partint doncs de la base de que no tinc un criteri massa selectiu, a mi la interpretació vocal de la Nebretko, m'ha agradat molt, crec que té un molt bon registre de veu i també glamour personal, important en una cantant d'òpera. On jo la trobo més mancada és en la seva qualitat d'actriu, l'expressió de la cara no és dolenta però si l'expressió del moviment del cos que em dóna la sensació d'inseguretat. En qualsevol cas, per a mi, en l'òpera la melodia i la veu són molt més importants que no pas les altres característiques. Gràcies per l'aportació històrica de La Traviata.
tati77; aquest enllaç que ens has passat, els hi he passat a les meves filles perquè l'ensenyin als meus nets. És molt maco!. Gràcies.
|
|
bollycao |
q diu la Wiki..
Sunday, February 19th 2012, 4:20 PM
M'ha agradat el format, és original. En canvi, ella no m'ha convençut, m'és igual si és una diva reconeguda o no que no ho sé. He trobat algunes curiositats a la wiki:
La Traviata (título original en italiano; en español se ha traducido como La descarriada o La extraviada) es una ópera en tres actos con música de Giuseppe Verdi y libreto en italiano de Francesco Maria Piave, basado en la novela de Alexandre Dumas (hijo) La dama de las camelias (1852), aunque no directamente sino a través de una adaptación teatral. Originariamente lo titularon Violetta, por el personaje principal.
Piave y Verdi querían seguir a Dumas dándole a la ópera una ambientación contemporánea, pero las autoridades de La Fenice insistieron en que se ambientara en el pasado, "h. 1700". No fue hasta la década de 1880 que se respetaron los deseos originales del compositor y del libretista y se representaron producciones "realistas".
Historia
Fue estrenada, sin éxito, en el teatro La Fenice de Venecia el 6 de marzo de 1853. El público se burló de la representación varias veces, dirigiendo sus burlas en el rol de soprano Fanny Salvini-Donatelli en el rol titular de Violetta. Salvini-Donatelli, aunque una cantante aclamada, fue considerada demasiado vieja (a los 38) y su sobrepeso de manera que no encajaba con el papel dramático de Violetta Valery quien muere de consunción. Verdi había intentado previamente convencer al gerente de La Fenice para dar el papel con una mujer joven, pero sin éxito. A pesar de todo, el primer acto encontró el aplauso al final; pero en el segundo acto, el público empezó a volverse en contra de la representación, especialmente después de cantar el barítono (Felice Varesi) y el tenor (Lodovico Graziani). Al final de la ópera, el público rió a carcajadas en vez de apreciar el final trágico. El día después, Verdi escribió a su amigo Muzio en lo que ahora se ha convertido quizás en su carta más famosa: "La Traviata anoche un fracaso. ¿Fallo mío o de los cantantes? El tiempo lo dirá."3
Después de algunas revisiones entre 1853 y mayo de 1854, que afecta principalmente a los actos II y III, la ópera se representó de nuevo en Venecia, esta vez en el Teatro San Benedetto. Esta representación fue un éxito de crítica, en gran medida debido al retrato de Violetta hecha por Maria Spezia-Aldighieri. El 24 de mayo de 1856 la versión revisada fue presentada en Her Majesty's Theatre en Londres y le siguió el 3 de diciembre de aquel año su estreno en Nueva York.
Desde entonces su popularidad ha sido constante y se ha mantenido en el repertorio hasta la actualidad. La traviata sigue siendo importante dentro del repertorio operístico estándar y aparece como la número 2 en la lista de Operabase de las óperas más representadas en todo el mundo para el período 2005-2010,4 la primera de Italia y de Verdi.
Con La Traviata, Verdi alcanzó un estilo maduro, con mayor hondura en la descripción de los personajes, mayor solidez en las construcciones dramáticas, y una orquesta más importante y rica.
Es una obra atípica dentro de la producción de Verdi por su carácter realista. No refiere grandes hechos históricos, como Nabucco, ni está basada en tragedias como Macbeth, sino que es un drama psicológico de carácter intimista. Fue la primera ópera en el cual los actores usaron trajes contemporáneos de la época (smoking y vestidos largos de dama a la usanza francesa o inglesa) ya que hasta ése momento, las óperas siempre usaban trajes históricos, correspondiente a siglos pasados u otras civilizaciones (tal como pasó en Aida donde usaban ropas del antiguo Egipto, Nabucco del antiguo Israel o Rigoletto que evocaba al siglo XVI del norte de Italia).
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
