| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
KATMANDÚ, UN ESPEJO EN EL CIELO. (Recomanada a tots els ensenyants del xat)
 dijous 16/febrer/2012 - 04:48  773  12
Aquesta pel·lícula narra la història real d'una mestra catalana, la Victòria Subirana, (Vicki Sherpa), que a començaments dels 90 va anar com a cooperant al Nepal i en veure les necessitats dels nens del país, va decidir quedar-s'hi per ajudar-los.
La pel.lícula explica la seva lluita per aconseguir una escola pels infants nepalesos en un país molt pobre i analfabet on les dificultats amb les que es troba, són molt grans. Ella lluita per anar superant-les amb molt, molt!, de coratge i decisió.
Dificultats de tota mena, les d'una administració governamental corrupta, les de la incultura d'una societat molt endarrerida, on la majoria són analfabets, la pobresa, les d'unes castes molt rígides que dificulten la interrelació, les tradicions, també la lluita per un amor, inicialment de conveniència però sincer amb l'objectiu de facilitar la implantació de l'escola però que finalment es convertirà en un amor verdader...
La directora és l'Icíar Bollaín que també va dirigir "Te doy mis ojos" amb la que va aconseguir set premis Goya i els intèrprets són Verònica Echegui en el paper de Laia que és la protagonista, i que si recordeu, també va protagonitzar "Yo soy la Juani", a destacar també el paper de dos artistes no professionals nepalesos, la Sharmila que és la seva amiga i col.laboradora, interpretada per la Saumyata Bhattarai i en Tsering, el marit, interpretat per en Norbu Tsering Gurung.
Jo no sóc un gran afeccionat al cinema ni tampoc entès, però la pel·lícula em va agradar, també pel fet de veure racons de Katmandú, Mustang, Patan i Bhaktapur, així com del riu Kali Gandaki, un dels principals del Nepal.
A Barcelona la podeu veure en català als cinemes Maldà de les galeries homònimes.
www.katmandulapelicula.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
femamics
Friday, February 17th 2012, 7:31 AM
No pateixis que he entès el sentit en que deies allò de la història edulcorada, si llegís el llibre, segurament estaríem d'acord. Si ho fes, difícil, t'ho faré saber.
Estic d'acord amb tu, quan es plora d'emoció, depèn però del tipus d'emoció, moltes vegades és agradable, el que passa és que al cinema, no et pots deixar anar del tot i si ho fas, resar perquè triguin a obrir els llums...
|
|
vetera |
Tu creus, Neula?
Friday, February 17th 2012, 5:07 AM
No conec ni la teva edat ni circumstància, crec, però no has pensat en poder anar ni que sigui uns mesos, a col.laborar amb una ONG a un país on puguis seguir essent útil?.
Jo, ara que acabo la meva vida professional, m'ho estic plantejant seriosament.
Jo vaig anar-hi amb una amiga i quan sortíem pel passadís central, dissimuladament que és com s'han de fer aquestes coses, em vaig fixar que no era pas jo l'únic "tocat"...
Gràcies pel comentari
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
