|
AMOR D'INFANTS?
dilluns 9/juny/2008 - 06:36 1428 3
Ens trobem a 3 nens enimig d'escena, d'aproximadament 8 anys. Son en Pau, l'Ainara i la Berta. L'Ainara els hi comunica una noticia.
AINARA: Els meus pares m'han dit que no s'estimen i que m'en vaig a viure lluny d'aquí Barcelona amb la meva mare, així que diria que aquesta es l'ultima vegada que ens veurem.
BERTA: Però això no pot ser Ainara, tu no pots marxar. Que farem nosaltres sense tu? ( es posa a plorar)
PAU: Això Ainara, que farem, sou les meves novies, i si en marxa una ja no serà el mateix.
Ploren els 3 nens. Se sent una veu.
MARE AINARA: Va Ainara marxem, no ens podem quedar més aquí.
L'Ainara es despedeix de la Berta, i li dona un petó al Pau.
Sona una música trista, i primer en Pau i la Berta no volen jugar, a la que sona una musica una mica més alegre, es persegueixen. Desapareixen tots dos, i apreixen dos nois més grandets, rondant els 12 anys.
PAU: Berta, portem molts anys junts, jo t'estimo molt, em passat de tot, però has de saber que m'obliguen a canviar d'escola i que ja no ens podrem veure tant sovint, es per això que et vull regalar el meu collar de la sort perquè el tinguis sempre amb tu.
BERTA: Gràcies Pau! T'estimo, et trobaré a faltar, però tot i així podrem parlar pel messenger no?
Sona una musica es veuen els dos nens fentse un peto i com s'allunyen tots dos, un per una punta, l'altre per l'altre. De cop Trobem una executiva enmig d'escena.
EXECUTIVA: Sí Alícia, dile que estaré dos semanas fuera. A donde? Me voy a Barcelona, un momento Alícia... ( per l'altra línea) Emma tia, que no crec que tardi molt en pillar el vol i venir cap aquí a Barcelona, quines ganes tinc. Et truco així que arribi.( Penja )Volveré al despacho dentro de dos semanas Alicia. Adios.(penja) TAXI! ( Puja al taxi) Al aeropuerto por favor.
L'executiva arriba a l'aeroport. Mentre espera que el vol s'enaliri li pregunta a una noia que està a prop.
EXECUTIVA: Perdone, sabe si este vuelo con destino a Barcelona tardarà mucho en despegar, es que tengo que estar a las 22h en una cena y creo que si tarda mucho no llegaré.
NOIA: No, no crec que tardi molt.
EXECUTIVA: Vosté també es catalana, quina coincidencia. Se n'hi troben pocs per aquí a Bilbao!
NOIA: Bé jo només estava per assumptes de feina, ara ja me'n torno a casa.
EXECUTIVA: Si no es molestia, de que treballa vosté?
NOIA: No, no és cap molestia. Soc representant d'un grup de música. I vosté?
EXECUTIVA: Jo sóc la Subjef d'una gran multinacional L'ACSE, sap!?
NOIA: Deu ni do! I a Barcelona ve al saló de Comerç? EXECUTIVA: No, vinc perquè avui he quedat per sopar.
NOIA: Jo també tinc un sopar. Quina gràcia. Bé, no la molesto més eh!
EXECUTIVA: No, tranquila, vaig a dormir una estona abans d'arribar.
S'abaixen els llums. Apareix, un tio super guapo, amb unes ulleres de sol, tot i ser de nit. Ben elegant, parlant pel mòvil.
NOI: Bones Riki! A vera que no crec que tardi més d'una hora en arribar a la reunió d'ex-alumnes. El que passa que no m'arriba la Limusina mai puntual, em sembla que acabaré pillant la moto i venint cap aquí. No tardo gaire d'acord? FIns ara maco. ( Penja)
De cop, veiem unc artell al escenari que posa BENVINGUTS a la celebració dels 50 anys de l'ESCOLA PÍA!
Veiem entrar a la executiva amb una amiga.
EMMA: Tía que guai que és això, qui ho hagués dit fa 20 anys que vam deixar l'escola. Tú ara ets una gran executiva. Jo soc estilista, i nose... qui més hi havia.
EXECUTIVA: Ufff, no m'enrecordo molt bé... Estava el Riki, aquell que era tan alt, que jugava a basquet, hi havia la Eli, aquella que era super hippie... Ostres saps qui m'acaba de venir en ment, l'Ainara, aquella noia que era tan amiga meva, que va marxar...
EMMA: Segur que no et deixes a ningú... Va Berta que no l'has oblidat!
EXECUTIVA: Home, se sap que el primer amor no s'oblida. Però ara segur que el veies i no m'enrecordaria de la seva cara. Duc això ( treu el collar)
EMMA: Veus com no l'has oblidat? Jajaja ( riuen)
Sabem que l'executiva es la Berta. De cop entra la Noia, que s'havia trobat al aeroport.
BERTA: Es la noia que venia amb mi a l'aviò. Eiiii!!
NOIA: Ondia l'executiva, tu anaves aquest cole? Que fort!
BERTA: Si, tu també hi venies? No em sona pas la teva cara...
NOIA: Ni a mi la teva, bé es que jo fa molt que vaig marxar, tenia 8 anys i tal, vaig marxar fora de Barcelona, però vaig tornar fa 5 anys.
BERTA: No pot ser, Ainara?
AINARA: Berta? Que fortt tiaaaaaaaaaaaaaa!!! ( S'abracen, es queden xerrant)
De cop entra el Noi, i una noia joveneta, d'uns 16 anys corre cap a ell demanant-li un autograf!
NOI: Ja veus Riki, es que ni amb ulleres de sol es pot anar!
RIKI: Ja veus tio, ets massa famós! Feia temps que no t'hi passaves per aquí eh! Jo perquè porto a les meves dues bessones de 4 anys aquí eh, que sinò ni m'enrecordava. T'enrecordes quan vas marxar, els ties bones que hi havien?
NOI: Jo només en recordo a una. I no l'oblidaré mai!
RIKI: Ho sé! Espera que ara vinc. Eiii!!!
El noi es dirigeix a posar-se una beguda. Quan de sobte arriba Berta, a buscar dues begudes, amb tanta mala sort que es tropessa amb el noi i se li cau la beguda.
NOI: Perdona'm preciosa, no volia mullar-te pas!, si vols la meva jaqueta te la deixo.
BERTA: No és igual no passa res!
NOI: ( es treu les ulleres) Es que amb la emrda de les ulleres no veig res! Perdona eh maca.
BERTA: Perque duus ulleres a plena nit!
NOI: Per camuflarme, soc actor jejeje!
BERTA: Jo tenia un company, bé el meu ex, de fa molts anys que també ho era. Ves quina casualitat jeje!
NOI: Doncs si, aixx, se ta caigut això! ( Ho recull, i s'ho mira)
BERTA: Aixx el meu collar de la sort!
NOI: Això em sona molt!
BERTA: No se, mel va regalar el meu ex jeje
El noi s'ho queda mirant.
BERTA: Et passa algo guapo?
NOI: (Mirant-li als ulls) Berta ets tu?
BERTA: Pau?
PAU: Si, soc jo? Com pot ser que tu? que jo?
Berta al·lucinant l'abraça, i el besa a la galta.
PAU: BErta, com has canviat, per millor es clar, jo...
BERTA: Tu que? Soc jo que...
PAU: Es que no se que dir...
BERTA: Ni jo perquè.... jo porto.... jo...
PAU: Berta no t'he oblidat mai.
BERTA: Ni jo tampoc Pau!
PAU: T'estimooo
BERTA: Jo també!!
Es besen!
CONTINUARA...?
|