Al costat de casa hi ha un taronger
d’atapeïdes fulles d’un verd intens.
S’envigoreixen al juny les flors isolades
de blanc ben pur, cadascuna al seu recer.
No en sents la fragància que la brisa eixampla?
La remor de les branques convida al seu cobert.
Qui fos ocell per contornejar la seva copa!
Qui ens hi fes hostal i compartiment secret!
No deixis que Apol•lo acompleixi els designis
quan Zeus arremeti per seccionar el seu fruit.
Assaborim ensems íntegrament, som la seva polpa...
Que em perllongui el teu eco si traspassa el meu buit!