| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA DEBACLE DE LA CHACÓN I DEL PSC
 diumenge 12/febrer/2012 - 07:09  553  4
No sóc socialista. Estic convençut que el socialisme empobreix la societat i l’individu. Penso que els socialistes posen l’accent teòric en una igualtat que no existeix i el prà ctic en una burocrà cia i uns impostos que castren el desenvolupament de les persones i dels pobles. Això no vol dir que no reconegui les aportacions del moviment obrer al benestar social, aportacions que van fer superar l’explotació inhumana que patien els obrers durant la revolució industrial.
És clar que em temo que els del PSOE ja fa anys que tampoc són socialistes. Fet i fet, quan Felipe González va renunciar al marxisme, va virar en un sentit que ha fet del PSOE moltes vegades un partit liberal (sobre tot perquè el PP és neofranquista i CiU es veu obligada a ser nacionalista ). Podem pensar en tot allò que el PSOE va privatitzar, podem pensar en l’entrada de l’OTAN, podem pensar en la reforma de la llei d’arrendaments urbans de Boyer.
El PSOE té una retòrica d’esquerres i fa una polÃtica possibilista. És a dir, liberal. Perquè la gran majoria de ministres d’economia socialistes són liberals. Zapatero va voler trencar això i finalment Solbes va engegar Zapatero a fer punyetes. Després de fer durant un temps d’aprenent de bruixot i fer una tonteria rera un altre amb una frivolitat brutal, els lÃders europeus el van cridar a l’ordre i va continuar fent una polÃtica liberal.
En aquest marc els socialistes procuren ser progressistes pel que fa l’extensió dels drets civils. No és estrany en aquest sentit que Zapatero es posi com a gran medalla dels seus mandats el matrimoni homosexual, sense que hom endevini que té això a veure amb el pensament socialista. Acceptar l’homosexualitat i el lliure albir és ser liberal.
En aquest marc un congrès socialista és difÃcil que sigui un congrés d’idees. És un congrès de retòrica d’esquerres i prou. Perquè ara són a l’oposició i només els hi queda la retòrica.
Però una cosa és la retòrica de cara enfora i una altra la polÃtica real de cara endins. I de cara endins encara talla el bacallà la gent que es va fer amb el poder al congrès de Suresnes –verbigrà cia, Alfonso Guerra- i no es pot sortir d’aquÃ. I encara menys després de l’experiència de Zapatero, quan tothom creia que seria Bono qui guanyaria el congrès.
En aquest marc la veritat és que penso que tant el PSOE com la Carme Chacón han fet un gran congrès.
Al PSOE li envejo que siguin capaços de fer primà ries de debó. A CiU simpre hi ha un únic candidat i al PP ni t’explico. A ERC i IC, també. Crec que cal reconéixer que la capacitat democrà tica del PSOE és superior i ens hem de traure el barret.
En el marc d’un partit on encara manen les velles glòries de Suresnes, on l’espanyolisme anticatalanista batega amb força – RodrÃguez Ibarra, Bono, etc...- que la Carme Chacón hagi aconseguit tenir un 49% dels vots dels delegats em sembla un resultat extraordinari, també per traure’s el barret. M’és igual que el marit de la senyora Chacón sigui qui és i que els dos siguin un pack: el mérit continua sent enorme.
Una altra cosa és la meva valoració de la Carme Chacón a nivell polÃtic: penso que és una polÃtica mediocre que no estava preparada ni per ser ministra de defensa, ni cap de llista del PSOE a Catalunya, ni molt menys. Però els seus resultats al congrès són molt bons, tot i que perdès.
Però el més important hauria de ser que el PSC prenguès nota de com ha quedat. Rubalcaba prà cticament l’ha desterrat de l’ejecutiva. Sense compassió per ningú per Rubalcaba no és un home de compassions (un home que porta els anys que porta ell a la primera lÃnea de la polÃtica fa milenis que no està per romanços ).
Perquè el problema no és la Chacón, el problema és que el PSC esdevingui un partit sobirà català d’una punyetera vegada. Això és fonamental
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Potser té més mèrits l'Oriol Pujol,
Monday, February 13th 2012, 4:45 PM
que n'ha arribat per dir-se Fernández o Riudelluny. La saga dels polÃtics que s'hereten, com els de Corea del Nord, té una llarga tradició al nostre paÃs, i a la monarquia molt especialment. La và lua polÃtica no s'hereta, segons els biologistes, i el seu pare va ser i és un polÃtic de primer ordre. Potser a l' Oriol li succeeïx el nét de Mas, i aixà succesivament. Déu tenir algun mèrit, perquè ha desplaçat al superpoli Puig, martell d'esquerristes. No m'agrada especialment la Carme Chacon, i de fet no em mereix cap confiança polÃtica. Però de trepes i de poder absolut començo a estar fart. D'això se'n diu familisme amoral en antropologia clà ssica. Ja veurem si trieu, arribat el cas, independència o familisme i privilegi de classe. Tan de bó sigueu dignes de la confiança que us dipositat una majoria del poble català .
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
