|
Missatge en una ampolla
diumenge 12/febrer/2012 - 05:58 562 5
Aquest és el ritual iniciàtic que he triat. Escriure pensaments que llanço com un missatge dins una ampolla. El destí de l'ampolla, i amb el d'ella el del missatge, serà aleatori, indeterminat i impossible de predir. Anirà a parar dins l'estómac d'un tauró (pobrissó); s'estavellarà contra un escull de pedres o coral·lí. També podria ser que navegués sense fi i no arribés mai a cap port ni final fins que el pas del temps anés eliminant la protecció del vidre i acabés desfent el manuscrit. O, coses de les imperfeccions sureres, inundada d'aigua, l'ampolla es precipités fins un fons marí on hi podrien jugar els peixets a cuit i amagar.
És clar, el desig és que arribi a unes mans. Que aquestes, a ordres de l'encuriosida persona, tregui el tap i extregui el missatge. És , precisament, aquest moment on començarà a tenir sentit haver-lo escrit.
Com el rumb de l'ampolla, tampoc puc prevenir qui i què en farà de la marinera missiva. Segurament agitarà el cervell amb pensaments i imaginacions fabuloses: hi haurà el mapa d'un tresor?, un nàufrag demana ajut?, o.. pot ser que el meu estimat/da m'envii testimoni del seu amor d'aquesta manera tan original? O, amb un renec, es desfà de l'ampolla deixant-la en un contenidor ad hoc tot criticant la gent diumengera que va a les platges.
No puc controlar el destí de l'ampolla una vegada s'ha posat, graciosament, a ballar entre el vaivé de les onades que l'arrosseguen a les autopistes marines en forma de marees i cap un destí incert.
Tampoc puc fer res amb la meva edat, ni amb el meu aspecte (poca cosa) i per tant, el mateix sentit de la fatalitat que aplico al missatge, ho faig amb aquests fets: sóc com sóc, tinc el que tinc.
Hi ha moltes situacions que ja he passat, és la meva vida. La meva història. De res serveix ara pensar on i en què he errat. Ens penediríem debades. Serveix, i tant que serveix, pensar-hi per a entendre millor i decidir (sí, decidir!) com enfrontar el futur. No ho perdem de vista, no ens en queda tant com per a agafar-nos amb excessiva tranquil·litat el pervindre. Coratge, resolució, determinació...
|
|
|