| |
UNA XEMENEIA LLUNYANA (II)
 dissabte 11/febrer/2012 - 09:59  1342  0
Aquest cop m’he tornat a despertar de sobte, i perque ha sonat el telèfon.
Tant de bò no ho hagués fet, doncs estan sola i sense cap obligació o presa, m’hauria permès seguir endinsada en un món oníric on la vida, bona o dolenta, no és més que un somni.
Els somnis (o malsons) et poden donar el dia...fins que s’acaba...
et poden fer pensar uns minuts o unes hores...fins que s’esvaeixen...
et poden fer sentir bé o malament físicament...fins que et refàs...
Però la realitat és la que és.
I avui he despertat conscient de la meva ingenuïtat i desconeixença de qui tenia al costat tants anys.
Bé, de fet ja ho tenia clar fa temps.Però al cap de tant de temps, et topes de cara amb més bocins d’un entramat mental complexe, que s’escapa a tota raó, que esdevé malaltís.
Fets del passat que feien mal al teu voltant però per precaució s’havien callat perquè no m’esquitxessin.
Perque eren massa gruixuts, massa aberrants.
Però al final, la veritat surt a la llum...i parla i et fa trontollar novament.
I no pots evitar pensar a què pot arribar l’ésser humà...no amb tu, sinó amb els teus.
Quan ets adult i téns responsabilitats, ets capaç de saber què està bé i què està malament, què et jugues amb les teves accions, el mal que pots causar i a quin nivell pots arribar sense creuar certes fronteres.
No entraré en detalls però només puc pensar que tot plegat és malaltís.I com que no parlo d’algú que en el seu dia a dia sigui diferent dels demés, entenc que certes perversions es poden veure com no tan sòls jo les he entès, i a fora hi ha ajuda.
Però a dins potser hi ha massa orgull i negació.
El pitjor del cas és que encara que sorpresa, i que ja no m’hagi fet mal per la distància, hi ha nexes d’unió que em fan patir i no es poden trencar.
I parlar-n’hi, fer-li saber el que sé ara i desconeixia quan era a l’altre costat del meu llit, potser tan sòls servirà per sentir una onada de retrets, negatives i mentides, per ser un tema tan delicat.
Ara potser toca amb tota la diplomàcia possible i sensibilitat per el tema a tractar, vigilar, tantejar i mentalitzar als innocents del perill potencial que supossa tenir l’ogre de la xemeneia il.luminada prop seu.
Què si més no,he de fer?
|
Contactes
Registra´t
