|
La bona taula 2
dilluns 9/juny/2008 - 03:21 1503 3
Estimadíssims/es.
Als nens i als minyons no els prometis si no els dons. O sigui, que aquesta setmana començo els "bons dies" amb dues receptes de cuines a base de pollastre. Som-hi doncs.
El pollastre: un gran recurs
El pollastre és una gran font de proteïnes baixes en greixos saturats i més econòmica que d’altres carns. El que proposem aquest mes són tres receptes (de fet dues i mitja) molt saboroses, força senzilles i que, això sí, com sempre requereixen dedicar-hi el temps que cal per que el resultat sigui esplèndid i molt d’amor. Totes les receptes són per a quatre persones. Som-hi!
Pollastre amb ceba, tomàquet i patates
Aquesta és una cassola agraïda i que ens permetrà atipar amb qualitat i pocs diners a una bona colla. És un plat únic que solament ha d’anar precedit, per exemple, d’una amanida, no gaire més. I està boníssim!
Ingredients: 1 pollastre i mig (cada quarter, sense les carcanades que farem servir per fer un brou, s’ha de partir en tres trossos i s’ha de treure el màxim de greix possible a cada tall), 3 cebes grosses, 3 tomaques grossos, un got generós de vi de Gandesa, un gotet de vi ranci, 6 patates grosses, oli d’oliva (per fregir les patates), oli d’oliva extra verge (és fonamental pel sabor del plat), sal, pebre negre, brou de pollastre (es prepara amb 1 l d’aigua mineral, les carcanades, el coll, 1 ceba, 1 porro, 1 tomàquet, 1 nap, 1 xirivia i una mica de sal. Ha de bullir 1 hora a foc mig. Abans de fer-lo servir es deixa refredar i es retira la capa de greix que queda al damunt.)
Preparació: es tallen a mitges llunes les cebes i en 8 trossos cadascun dels tomàquets. Es sala lleugerament. Es salpebren ens talls de pollastre. Es posa un raig d’oli d’oliva extra verge en una cassola. Com que quan s’escalfa augmenta de volum, abans de posar-hi el pollastre a rostir retirarem el que ens sembli que sobra per evitar que el plat quedi oliós. Si cal ja n’hi afegirem. Es rostreixen els talls de pollastre fins que quedin ben dauradets, no torrats. Quan estan al punt s’hi tira la ceba, s’hi donen unes quantes voltes perquè el pollastre agafi el gust i s’hi afegeix el tomàquet. Unes quantes voltes i s’hi tira el vi de Gandesa, i després de remenar una mica més el vi ranci. I a fer el xup-xup a foc mínim. Mentre el guisat es va fent pelem les patates, les tallem a daus mitjanets, les salem i les fregim amb oli d’oliva abundant (aquest oli el podrem aprofitar per fer truites, per exemple) Un cop fregides, les posem damunt de paper de cuina perquè deixin anar l’oli i les reservem. Cal anar vigilant el guisat perquè no quedi sec. S’hi ha d’anar afegint miquetes de brou. Quan la vianda estigui ben cuita s’hi afegeix una mica més de brou i les patates fregides. És l’hora de rectificar la sal. I més xup-xup! Passats uns vint minuts el plat estarà llest.
Pollastre amb herbes aromàtiques
Aquest és un plat molt senzill i ràpid de preparar que es pot servir tan calent com fred.
Ingredients: 1 pollastre i mig (tallat com en la recepta anterior), 2 branquetes de farigola, 2 branquetes de romaní, 2 fulles de llorer, 8 grans d’all sense pelar (solament s’ha de treure la pell blanca i fer-hi un tall al mig de la zona més carnosa), oli d’oliva extra verge (la bona qualitat de l’oli és una de les gràcies d’aquest plat), sal i pebre negre.
Preparació: es salpebren ens talls de pollastre. Es posa un bon raig d’oli d’oliva extra verge en una cassola. En aquest cas l’oli no ha de ser excessiu però tampoc escàs perquè la vianda no en quedarà impregnada ... i a més segur que hi sucareu pa amb un gust d’herbes que encanta! Es posa a rostir el pollastre a foc viu i quan comença a agafar color hi tireu les herbes i els alls. Es baixa a foc mig i es va remenant amb freqüència perquè no s’aferri a la cassola fins que el pollastre està torradet. I llestos!
Pels gourmets que vulguin anar més enllà: quan rostiu el pollastre rostiu el fetge. Amb un n’hi ha de sobres perquè és fort de gust. Que no quedi massa torrat. Feu una bona picada amb el fetge, una dotzena d’avellanes, un parell d’alls i ho deixateu amb una mica de vi ranci. Ho afegiu quan faltin uns deu minuts per acabar el plat sense deixar de remenar perquè la picada no s’aferri (aquest plat no té suc, solament oli) i perquè impregni la cassola amb el seu sabor. S’ha de servir calentó i és senzillament deliciós!
Que vagi de gust!
|