| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
GRAPEJAR O ACARONAR LES DONES?
 dimecres 8/febrer/2012 - 06:05  768  5
Pel Jawls i la Purpurinaa, que m’hi han fet pensar.
Llegeixo un poema d’un senyor que diu que li agraden els pits de les senyores. En una època en que les excepcions s’estan convertint en regles i les regles en excepcions, sembla que que a un senyor li agradin els pits de les senyores sigui quelcom excepcional. I en una època en que el feminisme ens ha volgut fer creure que les senyores són pur intel.lecte que un senyor s’atreveixi a dir que li agraden els pits de les senyores arriscant-se a que li diguin masclista, reaccionari i ves a saber què més em sembla d’una valentia enorme. Perquè ara als senyors resulta que només ens agrada el cervell de les senyores o, a tot estirar, la seva à nima, però el que és el seu cos no ens interessa en absolut.
Aquest poema valent, escrit en versos lliures i nÃtids ha tingut com a recompensa un comentari que m’ha cridat tant o més l’atanció que el propi poema: el comentari d’una senyora que reclama que els pits femenins siguin acaronats i no pas grapejats, com dedueixo que deu passar sovint. Aquest comentari el trobo d’una sensualitat i d’una humanitat tant profunda que m’he sentit desconcertat.
Fa anys vaig escriure un micro conte que explicava que un mascle, remenant els mugrons de la seva parella, els hi havia donat tantes voltes que finalment havia sintonitzat Catalunya Rà dio. Potser una de les primeres coses que haurien d’aprendre els mascles respecte dels mugrons femenins i dels pits en general és que són delicats i que no han estat creats per a que nosaltres hi fem animalades, sinó per a que els admirem i els estimem. I quan algú estima ho fa amb delicadesa, perquè sinó només s’estima ell mateix i encara seria discutible.
Però la cosa dóna més de sÃ, crec. Potser no es tracta de tornar a l’època trobadoresca però sà de refinar tot allò que d’aquella època ens pot continuar sent útil. Digue’m els hi a les feministes que, malgrat el seu discurs, a nosaltres ens agrada el cos de les dones ( i el seu cervell i el seu cor i la seva à nima ). I procurem ser dignes cavallers d’aquest cos, d’aquest cervell, d’aquest cor i d’aquesta à nima. I per a ser-ne dignes, si veritablement hi ha amor, cal que hi hagi respecte i tendresa.
I no és precisament l’acaronament la sÃntesi de l’amor, el desig, el respecte i la tendresa? I no és precisament el grapeig la sÃntesi de la posessió, la manca de respecte, la rudesa i l’escarni? Es pot estimar una dona sense respectar-la? Se li pot fer l’amor grapejant-la? Sembla que per a fer l’amor la primera cosa que cal és que l’home i la dona que el fan se sentin estimats i això demana acaronaments espirituals i corporals, tendressa.
No seré jo qui critiqui el sexe per el sexe –seria un hipòcrita si ho fes – però penso que fins i tot en els casos en que no hi ha amor i hi ha sexe la tendresa i el respecte és important. Es important si, després del coit, hom aspira a que els dos estiguin en pau amb el món i no amb la sensació de ser una piltrafa ens mans d’un altre.
Aquests dies que fa tant de fred, el poema i el comentari fan niu a la meva à nima i la tornen més cà lida. Penso que a partir d’ara intentaré acaronar millor i no només amb carÃcies, sinó també amb paraules, amb gestos, amb accions.
Grà cies.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
purpurinaa |
Sempre ho es !
Wednesday, February 8th 2012, 8:32 AM
No se per on començar .
Sempre m'he considerat feminista . Crec en la igualtat de drets i deures i en el respecte mutu entre els dos sexes. Mai m'ha mantingut cap home, després del meu pare, a qui dec el que soc avui , em se canviar les rodes punxades i entenc els mapes.
Això no treu que pensi que iguals NO en som, i...visca la diferència !
A nivell sexual, sortosament som diferents, i això es una font infinita de plaers fÃsics i psÃquics. Es per això que m'encanta que la meva parella embogeixi amb els meus pits, tant com ho faig jo quan me'ls toca be.
No crec que e les dones ens molesti que algú ens admiri per fora.No ens cuidarÃem tant si no ens agradés "agradar"
I nosaltres també som sensibles als encants fÃsics dels nostres partenaires, evidentment !!
Lo que està fora de lloc es quan només es veu o valora això : un piló de carn mes o menys ben posat .
I per altre part, en lo referent a la tendresa. Crec que es una qüestió de sensibilitat . Es pot ser tendre o mes "agressiu" , però sempre, sabent el que tens entre mans :una part molt sensible del cos d'una altre persona . Això es extensible a tot i tothom, no creieu?
En fi , Persi ...que com sempre , m'ha agradat el que has escrit !
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
