El mon sembla ensorrar-se i els problemes que son com un gra d'arrós és fan una muntanya però enmig d'aquestes adversitats trobes braços que no t'esperaves que et donen un cop de mà. Et donen ànims, consells, t'escolten o tan sols estan alla per quan faci falta. I la nostra solitud s'evapora i apareixen els amics de sota les pedres per acompanyar-nos en el nostre camí.
Llavors la lluita del cami de cada dia s'enforteix per arrivar a ser el de la robotica.
Gracies a tots els que m'heu donat el braç. I als que me'l donareu quan el torni a necessitar.
Una molt forta abraçada i quan el necessiteu estare aquí per ajudar-vos, o tan sols ,dir estik aki, no estas sol.
Ja ho em parlat moltes vegades i tots ens ajudem a tots en aket xat,hi estem d'acord.... el sol fet de poder entrar i fer uns quants je je's,ja ajuda un collo!
I si , ja saps,soc aki...
Una gran abraçada i mil petonets germaneta!!!
A vegades, a mi em passa sovint, no necessitem grans discursos ni actuacions histriòniques perque ens tornem a trobar més animats, només un gest, una paraula, una mirada sòn suficients.
El meu petit gra de sorra no faltarà mai a la platja del teu consol.
una abraçada
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't