| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de arale
|
|
| |
EMPAQUETA, DESEMPAQUETA.
 dimarts 7/febrer/2012 - 06:06  596  5
Els últims mesos han estat molt diferents al q estic acostumada.
I és q les mudances porten coses estranyes.
El q està clar, clarÃssim, és q és una feinada de collons,
sembla q no acabis mai
i si no arribes a perdre el cap,
pot arribar a ser un bon exercici de neteja,
en tots els sentits possibles.
Empaquetant he tingut l'ocasió de llençar tot de coses inútils q guardava per...,
ves a saber q...
potser pq el meu sentimentalisme no m'ho ha permès mai.
He trobat coses q ja no recordava q tenia
i he recordat moments q,
fins hi tot se m'han fet estranys d'haver viscut.
He rigut molt...,
sobretot quan he trobat el meu diari de l'any 88.
Quina col·lecció de drames d'adolescent
i de pujades i baixades d'estat d'Ã nim.
Quina col·lecció d'enamoraments espontanis a, gairebé, cada cinc minuts.
Aquells drames pels amics q marxaven, tot un any, a la mili.
I aquell amor d'estiu q va durar molts mesos via correu...
I llavors ve l'atac de melangia.
Q se n'haurà fet de tota aquella gent?
Empaquetant, trobes fotografies.
Algunes et fan entendrir,
d'altres inclús enrabiar,entristir,
i fins hi tot, algunes q no reconeixes de cap de les maneres...
No he pogut evitar de fer comparatives de com era i de com sóc.
En algunes coses no he canviat gens
i en altres,
semblo una persona diferent,
sobretot quan he trobat aquells texans de la talla trenta-sis,
q no entenc com em van cabre alguna vegada...
Ai mareta! Quantes coses se m'han passat pel cap tot aquest temps...
I arribo a nou destÃ,
plena d'il·lusions amb ganes de,
ara q he de recol·locar les meves coses,
ser un xic més ordenada.
I mentre desempaqueto me n'adono q no he fet tanta neteja com creia,
q el meu sentimentalisme, encara em venç, ni q sigui en un grau inferior.
I segueixo retrobant coses q no recordava q encara tenia
i roba q ja no em tornaré a posar
i fotografies de gent q no recordo,
de gent q no voldria recordar
i de gent q no oblidaré mai a la vida.
I com q em falta algun q altre moble per tenir les coses ben ordenades,
torno a empaquetar i deixar en un racó fins q pugui organitzar-me com voldria.
I mentre vagi col·locant i recol·locant les coses,
(encara no trobo la bona ubicació per segons quines)
possiblement empaquetaré i desempaquetaré els meus records i no records
un mÃnim de cent vegades més.
M :-P
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
kynliu |
T'entenc...
Tuesday, February 7th 2012, 9:11 AM
Jo porto més de 6 anys de trasllat, vull dir que encara tinc caixes per obrir, de vegades penso ... va, una caixa cada dia i en un parell de setmanes, llest! ... però per una cosa o per una altra (gairebé sempre mandra) alli segueixen les caixes ... i és que cada vegada que he obert una ma vingut una allau de records ... una allau agredolça que algunes vegades perdura uns dies ... i sincerament, prefereixo viure el present, amb els seus pros i contres. Si les he de obrir ja ho fare quan toqui, i si no, és que potser no ha de sortir el que hi ha dins .... Suposo però que hi ha coses, objectes, sentiments, records que només moriran amb nosaltres ...
Jo he fet bastants trasllats al llarg de la meva vida i alguns força lluny, però sempre he conservat una nina xinesa de quan tenia 4 anys, serà que mai he volgut deixar la meva part de nena ... de fet seria una llà stima tancar aquesta sensació ..
En fi Arale ... que potser tocava revisió de sentiments ... però segur que surts de la prova amb una nota excel · lent!
Un petonasso!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
