| |
De "Miserables" va la cosa...
 divendres 3/febrer/2012 - 05:12  1221  4
Aquesta tarda he anat a veure el musical "Los Miserables".
He arribat i m'ha agradat veure que als seients del costat hi havia un parell de nois adolescents (com els que tinc a classe, però més savis) que parlaven entre ells de música...He posat l'antena i he descobert que els nanos hi entenien i força. [He après que es veus que per glissando amb el clarinet es pot fer amb el llavi deixant no amb els dits,- interessant perquè no ho sabia...].
...però el motiu que m'ha dut a escriure el blog ha estat la qualitat de l'espectacle en sí.
M'ha costat força acostumar-me a la sonorització. Tot venia de la mateixa font sonora, els altaveus. Planyo el paper del director de l'orquestra, la seva possibilitat d'expressió quedava del tot supeditada al tècnic de so. En les escenes on l'escenari era ple d'actors costava ubicar-te..."Qui cantava?, el de la dreta o el de l'esquerra". Baja que no tenia res a veure comparant-ho amb Les Noces de Figaro que vaig poder anar a veure al Liceu aquest dissabte. Al Liceu, al començament has d'afinar l'orella, posar atenció, acostumar-te a les intensitats, tothom calla. Avui es venien crispetes i havies d'ensumar si o si l'olor de fregit. - > Cal sonorització?
Dit això, reconec que hi ha hagut moments que he perdut el fil de l'argument (tot i ser cantat en castellà) degut a que no podia evitar fixar-me en algunes desafinades, veus poc estables, fraseigs musicals incoherents... Sort n'he tingut de l'acompanyant que m'ha fet cinc cèntims en un moment...(m'he atrevit a demanar-li-ho perquè la intensitat de la música era tan elevada que emmascarava tots els sorollets de crispetes, persones que es queixaven perquè no tenien lloc per posar les cames, etc...). -> D'on surten aquests cantants? Quins criteris musicals estructuren una obra de teatre musical?
Ahhhh, i us he de dir que als productors d'aquest espectacle se'ls veu el llautó!!!
Jo em pensava que un noi rosset amb rinxols que havia vist per la televisió no sé a quin programa, era el protagonista, però Noooo!, quina decepció i pobre tio quin paperot que li fan fer!, jo si fos alumne meu li diria "Nano, ets guapete, no cantes del tot malament, tens planta, bona presència a l'escenari..., però aquest paper no està fet per tu, et bé gros!"- I no em refereixo al paper musical i vocal, que li han escollit l'adequat a les seves possibilitats vocals, sinó a la rellevància escènica que li donen, presentant-lo com al tercer paper més important de l'obra, quan en realitat hi ha uns 6 papers que musicalment i dramàticament són molt més rellevants. M'ha costat força orientar-me en aquest sentit, també. -> Ens venen gat per llebre!
Afortunadament, el cantant i actor que feia el paper protagonista tenia força bon gust musical, les frases eren clares, se l'entenia perfectament, la veu era estable, timbrada, flexible i tot i que tècnicament s'apropava més a la lírica no es tractava d'una veu grossa amb excés de vibrat (es podria dir que per vibrats dolents n'he pogut sentir a la majoria de la resta de cantants) no frassejava de manera afectada...[La bona música, no necessita que s'hi afegeixi més afectes dels que calen si s'interpreta d'acord amb el sentit de l'obra...cal ser més humil i confiar amb una partitura que fa més de 25 anys que roda sense parar!!!!]. Malauradament ningú l'ha aplaudit després de la seva ària. -> La qualitat dissimulada.
Malgrat tot això crec que és un bo espectacle, la posada en escena, els efectes multimedia,....està molt i molt bé. Passes una bona estona si tens la sort de no fixar-te en aquestes quatre coses. Reconec que la segona part m'ha atrapat molt més que la primera i gairebé se m'escapa la llagrimeta.
He volgut exposar les meves impressions i reflexions i m'agradaria saber què en penseu de la situació del "gènere Teatre musical" a casa nostra. Si hi esteu vinculats o sabeu d'algú que ho estigui, potser em podeu aclarir alguns dels dubtes o donar-me el vostre punt de vista. Sóc conscient que les condicions laborals d'aquests artistes són força precàries. No sé si disposen de cover (fa uns anys alguns espectacles musicals no disposaven de covers pels cantants), espero que sí perquè fent 8 sessions setmanals de més de dues hores cadascuna (avui hi havia sessió doble) el risc de malmetre's el seu instrument vocal (el modus vivendi) és alt. No sé si pot ser per això que els actors cantin "a mitja veu" fent servir la picaresca per sobreviure.
... per cert els nanos adolescents del costat també escoltaven els nostres comentaris i han somrigut davant el comentari que el nen petit cantava millor que el tio guapete.
Apa, que passeu un bon cap de setmana.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
