| |
vetera |
mut
Wednesday, February 1st 2012, 10:27 AM
A l'Univers hi ha un principi universal, és clar, i és que les forces sempre busquen l'equilibri i els Deus això ho saben... Catalunya des de fa temps, no ho està d'equilibrada i busca el seu d'equilibri i més tard o més d'hora el trobarà. Si 40 anys de dictadura i totes les onades migratòries que hi van haver durant aquell temps, no van aconseguir doblegar-nos, ara amb democràcia, encara que sigui l'espanyola, tampoc ho aconseguiran. Ens en sortirem. Només cal miris com estava el sentiment nacionalista fa 30 anys i ara. A la famosa manifestació de l'onze de setembre de 79 la gent cridàvem, llibertat, amnistia i ESTATUT D'AUTONOMIA i la del juliol del 2010 cridàvem, INDEPENDÈNCIA!. Crec que hem avançat, no tant depresa com alguns voldríem però anem endavant.
Salut per veure la terra promesa, amic!
|
 |
vetera |
mut
Wednesday, February 1st 2012, 6:59 AM
Tu li dius lliri a la ma i jo li dic realisme basat en el possibilisme. La política és l'art de fer allò que és possible...
Tu estàs segur que una consulta avui, tindria majoria el SI la independència?; i si aquest SI no es provoqués, no creus que les conseqüències socials de frustració que portaria no serien demolidores per la causa i que trigaríem molts anys en poder tornar-ho a plantejar?.
Jo veig, com et deia, que la pica es va omplint de mica en mica, quan estiguem segurs que som majoria, fem-ho!, però no abans. El temps i la situació política del país corre a favor nostre. Abans només volíem la independència per raons identitàries alguns, ara hi ha molta gent que també la vol al marge de les identitàries, per raons econòmiques.
|
|
mut |
No anem bé
Tuesday, January 31st 2012, 6:41 PM
Veig a Catalunya com una mena de “Torre de Babel”, o per dir-ho d'una altre manera : Tants de caps tants barrets. Em venen arcades cada cop que sento parlar de “la unidad de España”, més que una necessitat es una imposició cada cop més vergonyosa venint d'una gent que es considera democràtica. Aquí cada un va a la seva i així és impossible que anem a cap lloc, l'independentisme és fa cada cop més utòpic. Si crides Independència et veuen com un radical a qui cal tancar la boca, ells en canvi et poden dir de tot pel sol fet de demanar un dret que tenim com a poble.
Seria bo potser que aquest moviment creat (ANC) es convertís en un únic clam de tots i que no servís per engrossir la llista de moviments que s'anomenen independentistes i només fan que dividir el nostre esforç. Ells poden exigir la unitat d'Espanya però nosaltres no podem demanar una Catalunya independent, no em sembla una mesura gens justa, però segurament ells no ho veuran així.
Hi ha gent que viu aquí i malgrat no es sentin catalans ni parlin la nostre llengua, seria interessant fer-lis veure que el que reclamem seria també bo per ells. Malgrat molts mirin més a Madrid que cap aquí on viuen, sense adonar-se que van contra els seus propis interessos, hauríem de intentar fer-lis veure que estan equivocats, i que amb el canvi potser hi sortirien guanyant també. Això si, acceptant el seu dret a decidir lliurament, no fos que volguéssim imposar-lis la manca de llibertat a decidir com volen fer amb nosaltres.
Potser tot això no sigui res més que una utopia i es desfaci com la neu un cop més, desenganyats però encara amb l'esperança viva de que si volem , junts encara ho podem aconseguir.
Cada partit va a la seva, fins hi tot els que es diuen independentistes no s'entenen entre ells, lluitem com a poble independentment d'els ideals de partit que tinguem o mai podrem trencar les cadenes que ens lliguen a un estat imposat que no volem.
Visca Catalunya Lliure, només ho serà si cridem i lluitem tots plegats, si ens acovardim romandre'm sempre sota l'ombre opressora i ens ho mereixerem.
|
|
|
Contactes
Registra´t
734 
9
