Un llaurador va sortir a treballar el dia de Santa Àgueda, patrona del poble. Pel camí, un captaire li va dir que anés a missa. El llaurador va riure i va continuar treballant. Després va notar que el coble, les potes dels bous i ell mateix s'enfonsaven. Diuen a Prats de Lluçanès que el llaurador va arribar a l'infern i que el lloc continua cobert de pedres i males herbes.