| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
GARZÓN SÍ, GARZÓN NO
 dissabte 28/gener/2012 - 07:54  684  9
Tot i que els independentistes catalans tenim un deute pendent amb el jutge Baltasar Garzón perquè ens les va fer passar magres durant les olimpíades de l’any 1992, el cert és que des d’un punt de vista del progrès del dret i dels drets humans Garzón ha estat un home clau, del que els juristes ens hem de sentir solidaris i orgullosos.
Al Dret Penal Internacional hi ha un abans i un després de Garzón. Garzón sempre serà recordat com el jutge que va dur davant dels tribunals Pinochet i li va intentar fer pagar tots els delictes que havia cotmès. No cal dir que és fonamental pel progrès humà que els dictadors, els tirans d’arreu prenguin consciència que tard o d’hora seran jutjats. I això fins ara només els hi passava si perdien una guerra.
Per simpatitzar amb Garzón només cal veure quins són els seus enemics. Els seus enemics són els corruptes del PP – partit neofranquista, més que no pas demòcrata – i directament els franquistes que entenen que amb els tripijocs que van fer durant la transició ja havien saldat els seus deutes amb la justícia i que ningú no els hi podia demanar comptes de res.
Però els franquistes no van pagar cap deute ni a la justícia ni a ningú. La transició fou comandada per un rei franquista, per un president de les corts franquistes, per un president i uns ministres franquistes, per un exèrcit franquista i per uns tribunals franquistes. Els mitjans de comunicació més importants, no cal dir-ho, també ho eren. I així Espanya va passar del franquisme al postfranquisme.
Amb la victòria electoral de Felipe Gonzàlez i el PSOE semblava que podia canviar alguna cosa, però, en realitat, no podia canviar res. Tot i que el PSOE no era un partit franquista estava inserit en una societat l’èlit de la qual continuava sent franquista. Ho continuaven sent molts mitjans de comunicació, l’èlic econòmica, l’èlitc judicial i, en general, tothom qui remenava les cireres al país. El resultat d’això fou que el PSOE oblidés que era socialista i era obrer i esdevingués només un Partit Espanyol, un partit espanyol, per cert, que va fer una política liberal pro-americana i, en general, gens d’esquerres.
Garzón es va equivocar pensant que els socialistes se’l prendrien seriosament. Ell havia fet una gran carrera judicial, havia esdevingut un jutge estrella i pensava que el seu següent pas era ser ministre de justícia. Però se’n va quedar amb les ganes i d’aquell error de l’un i dels altres va sorgir un odi entre els socialistes i Garzón que no ha estat gens útil pels progressistes espanyols.
Per la seva banda els neofranquistes del PP no és que odiessin Garzón només per les seves ànsies de protagonisme. És que li tenien pànic. És que el consideraven com l’enemic a batre per tal de no acabar com va acabar Pinochet o alguns militars argentins. Llavors va ser quan el PP va decidir que s’havia de carregar professionalment a Garzón abans que a ells no els hi toquès el rebre.
Van trobar tres temes: els pagaments pressumptament irregulars que Garzón havia rebut de les universitats nordamericanes, les escoltes pressumptament irregulars de les converses entre els imputats i els advocats del cas Gürtel i, finalment, la tramitació presumptament irregular d’un procediment contra els crims franquistes.
Com a advocat defensor penso que és bo que els acusats tinguin un procès amb totes les garanties. Però el que passa a Espanya és una vergonya mundial.
Què és pot dir dels franquistes i dels neofranquistes que no ens provoqui un fàstic profund?
Podem recordar la seva sublevació, els milions de morts, la represió contra la catalanitat, l’enriquiment injust, el robatori, la corrupció auspiciada pel poder, la tortura: tot això no mereix ser jutjat i condemnat? Jo diria que sí.
I pel que fa al PP només cal dir que són els dignes descendents dels seus pares. Al
PP van anar a parar la major part dels franquistes i continuen actuant com a tal amb unes formes aparentment democràtiques perquè és el que els hi toca en aquest moment històric. Però allà on governen hi ha putrefacció corrossiva i la llibertat fa marxa enrere.
El cinisme i la força amb que se senten els franquistes i els neofranquistes és tal que, en comptes d’intentar passar dissimuladament cap a les clavegueres de la història, encara es veuen amb ànims de cridar i exigir.
Em fan molt de fàstic!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
peixeter |
Que aprengui
Saturday, January 28th 2012, 1:31 PM
a instrui, i acabar sumaris i no nomes el focus mediatic, per a mi tots els putus feixistes que van per ell no me el fan millor, nomes son part de la mateixa auca, carca i retrogarda, jutges si pero que treballin i no nomes vulguin ser estrelletats, i els feixistes ilegalitzats ja ni hi ha prou de que ens volguin redescriure la historia, ho sento per quii cregui el contrari , GARÇON NOOOOOO, JUSTICIA SI
|
|
mql35 |
d'acord..
Saturday, January 28th 2012, 1:27 PM
amb la teva opinió, pero abans d'emprendre lluites d'envergadura cal buscar-se bons aliats i Garzón no en té, només té enemics per tot arreu cosa gens extranya quan el que predomina aqui es el no aixecar alfombres, rentar la roba bruta a casa i tapar-se els uns als altres les vergonyes els pecats i els delictes.
Garzón en ultima instància vol lluitar contra certa mentalitat (estesa transversalment en tots els àmbits) tolerant i condescendent amb la corrupció, el delicte, la injusticia, la evasió fiscal, la ilegalitat, el suborn, els privilegis i la lluita contra aquesta manera de ser es la lluita contra l'essència de gran part del pais i es una tasca que sobrepassa la capacitat d'un jutge
|
|
bollycao |
de país bananero
Saturday, January 28th 2012, 12:30 PM
El que passa a Espanya és de país bananero. Mentre Alemània ha jutjat els nazis i Argentina els seus militars, aquí ens dediquem a jutgar el Jutge que ha iniciat accions en contra. El fet que Garcón, que vaig sentir dir que era del Barça, fos en un moment donat anti-catalanista per mi no l'invalida com a jutge, especialment si tenim en compte la patuleia de cagats que hi ha. En aquest país no hi ha ningú que tingui els sants collons de fer algo que impliqui moure el sistema, que serveixi de precedent. És, sense cap mena de dubte, la institució més carca de l'Estat. Els fets de que s'acusa Garzón són vergonyosos, especialment si veiem el recent procés del president del PP a València o el cas Urdangarin. Va home va!! Per mi GARZÓN SI!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
