| |
“ALL I SALOBRE” DE JOSEP MARIA DE SAGARRA.
 dimecres 25/gener/2012 - 06:48  832  3
Si la literatura catalana a Occident hagués continuat sent el que fou durant l’Edat Mitjana, amb Ramon Llull al capdavant de les lletres europees, avui Josep Maria de Sagarra seria tendria si fa no fa la mateixa consideració que Honoré de Balzac, seria el nostre escriptor total, amb l’avantatge per a Sagarra que ell fou, a més d’un excel.lent prossista, un gran poeta i un traductor genial de Dant i de Shakespeare.
“All i salobre” és la segona novel.la de Sagarra i quan va sortir, en ple Noucentisme dels Riba,Carner, d’Ors, Prat i tota la pesca els hi va semblar un enorme despropòsit. Es tractava de fer de Catalunya un país civilitzat, europeu, progressista, urbà i vet aquí que Sagarra ens ambienta la novel.la a un poble de pescadors de mala mort, ens retrata les passions primàries de les persones i ho fa amb un llenguatge que podríem anomenar naturalista sense por a equivocar-nos gaire.
Com que aquest és un país en el que sembla que tota la nostra cultura s’hagi fet a Montserrat, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. I no. Barcelona te port des de fa molts anys i té barris industrials. I arreu del país sempre hi ha hagut poblets de mala mort i de pitjor llet.
Sagarra ens explica la miserable vida a un poble de pescadors anterior a la revolució turística de mitjans del segle XX. Pel que veu aquesta revolució turística ha transformat unes costes que eren una meravella paisatgística en una merda però la merda que era viure-hi en quelcom més suportable ( a mi no m’agraden les aglomeracions que a l’estiu hi ha a la costa catalana, però el que és miséria econòmica és cert que no se’n veu ).
La descripció del poble, dels seus habitants, dels costums, de les misèries ocupa gran part de la novel.la. Sagarra se n’ocupa tant que a mesura que vas llegint penses que no saps exactament quina és la història que Sagarra et vol explicar, perquè més que la història d’uns personatges sembla la crónica d’un poble de pescadors en la que tothom té feina per sobreviure.
Després, però, te n’adones que hi ha dos personatges que són centrals en el sentit que Sagarra es recrea en les seves misèries per a explicar encara més com es vivia no fa gaire a casa nostra ( la novel.la es va publicar l’any 1920). L’un és en Quimet, que va per frare tot i que en realitat està enamorat de la Marí i no té ni gens ni mica de vocació sacerdotal. L’altra és la Marí que va per dona de la vida i juga amb en Quimet i el menysprea.
Si no fos perquè la novel.la és amarga i amargant semblaria una comèdia romàntica tipus Manon Lescaut. Però aquí en Quimet es pren les coses massa a la valenta i després de passar per una casa de barrets i penjar els hàbits, va a buscar la Marí – que l’engega a dida perquè és un no-ningú- i acaba suïcidant-se a la mar del seu poble.
No és pot dir que “All i pedre” sigui una gran novel.la, una d’aquelles cinc o sis novel.les que representen una literatura (com sí que passa amb “Vida privada”) però sí que s’ha de dir que es una bona novel.la, que en un país normal amb una llengua normalitzada seria habitualment llegida.
I parlant de llengua normalitzada el català de Josep Maria de Sagarra és senzillament extraordinari. Extraordinari quan vol imitar, crear o recrear la parla popular i també extraordinari pel seu tremp narratiu. Hom té la sensació que la bonhomia de Sagarra, que jugués a fer veure que no treballava mai – allà estan les seves obres completes just per a demostrar tot el contrari – fa que no s’hagi acabat de veure el català depuradíssim i magistral que utilitza.
Quina enorme lliçó estilística.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
