|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
COMPASSIÓ PEL CAPITÀ COVARD?
dijous 19/gener/2012 - 06:07 719 9
No sé res de la vida del capità del creuer Concòrdia abans del naufragi d’aquests dies. El vull creure un home relativament feliç, relativament acomodat, relativament satisfet amb la vida. L’imagino pare de famÃlia d’un matrimoni amb un parell de fills, vivint a un xalet proper a una ciutat del nord d’Ità lia. L’imagino amb una vida endreçada i més o menys ben resolta.
I vet aquà que, tot d’un plegat, tot se li capgira. Aquella vida que fins llavors havia estat plà cida com un vals, en pocs instants, esdevé un infern. L’admiració que tenia en parents i familiars i coneguts, potser fins i tot l’enveja, s’ha girat en menyspreu. El fill del que els pares se sentien orgullosos, el martit del que presumia la senyora, el pare del que presumien els fills tot d’una ha esdevingut un personatge monstruós. I, a sobre, no un monstre d’aquells que fan por, sinó un monstre d’aquells que fan riure. Perquè el nostre capità , tot i les morts que ha provocat la seva frivolitat, a sobre, fa riure. És grotesc.
Tots ens veiem en cor a assenyalar el capità frÃvol i covard, de la mateixa manera que tots els fariseus es veien en cor en assenyalar l’adúltera i tirar-li pedres amb tota la seva rà bia. Potser nosaltres si poguèssim també li tirariem pedres, escopinades i l’insultariem convençuts que fem un gran acte de justÃcia. Perquè per a jutjar severament els altres sempre estem a punt, jutjar-nos severament a nosaltres mateixos ens costa més.
La dona adúltera va tenir la sort que Jesús passava per allà i va dir que el primer que no fos pecador – o culpable, ara no recordo – que tirés la primera pedra. Es veu que els fariseus encara tenien una mica d’allò que abans en deien consciència i van parar de tirar pedres i van marxar. Jo tinc la sensació que la nostra civilització ha reculat tant que avui Jesús seria lapidat al costat de la dona adúltera. Els justiciers contemporanis no estan per hòsties.
Amb tot això no vull pas dir, és clar, que al capità que ha cotmès diversos delictes pels que pot ser condemnat fins a quinze anys de presó no sigui jutjat i, si s’escau, condemnat. Tampoc no dic que els fets que ha protagonitzat no siguin moralment molt reprobables. El que dic és que la nostra societat agafa uns fets trà gics i els transforma en pornografia emocional i després nosaltres, que fem el que fem i valem el que valem, ens creiem capacitats per a jutjar els altres partint de la base de la nostra immaculadesa.
Penso que la situació que ha viscut el vaixell Concordia ens hauria de produir un dolor profundament humà , profundament compassiu. Que haurÃem de sentir compassió per tots aquells que han mort o han quedat ferits, pels seus parents o pels seus amics. I penso que també hauriem de sentir compassió pel capità del vaixell, un home que no només probablement passarà uns quants anys a la presó, sinó que d’aquà a la seva mort tots ens creurem amb el dret a tirar-li pedres a sobre. La immensa majoria sense cap dret.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
vetera |
bollycao
Thursday, January 19th 2012, 10:34 AM
No em facis dir el per què? perquè no ho sé, però aquests dies he llegit que el golf de Lleó és una zona molt perillosa per a la navegació i el golf de Gènova està tot just a l'Est del de Lleó. Ho dic només per potser explicar això que has dit del besavi.
Fa molts anys en un vol curt entre Tenerife i Lanzarote, vaig notar que l'avió feia un moviment molt sobtat molt estrany, com un puja-baixa-gira, que ens va espantar molt. La causa va ser que el comandant, un irresponsable, és volia lligar a una passatgera que anava en el nostre grup i li va deixar agafar per uns segons, (afortunadament), el bastó de comandament de l'avió, que és aquell aparell que els pilots fan servir per pujar o baixar el morro de l'avió.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|