| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vida-2012
|
|
| |
Amputació...
 dimecres 18/gener/2012 - 09:52  1665  17
Diuen que quan a una persona li amputen un òrgan, continua sentint dolor. És una qüestió prou simple neurològicament, tot i que deu ser difícil de portar!
Quan perdem una persona estimada, deu passar alguna cosa semblant... És molt difícil suportar la mancança però encara és més difícil suportar el dolor de l'absència.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vida-2012 |
Ohhh
Thursday, January 19th 2012, 4:36 PM
Ahir vaig estar enfeinada fins molt tard i, avui veig les vostres reflexions: GRÀCIES!
Jo no em referia a la mort i menys a la d'un fill. La meva experiència més propera amb la mort va ser la del meu pare, jo tenia 25 anys i ell encara no 60! Un desastre! Coses de la vida, fa poca estona m'han anunciat la mort d'un tiet meu: encara no li tocava tampoc!
La meva reflexió va venir de l'abandonament. No vull ser frívola. La mort és una altra cosa. Però després de tants anys, sempre tens el dolor afegit de no haver fer tot el que podies i et retreus coses que encara fan més mal!
Ja sé que si algú ens menysprea és perquè no és digne de nosaltres, que si estimes a algú has de ser feliç només mentre l'altra ho sigui, blablabla... És una teoria molt acceptable però molt difícil d'assumir: l'absència, encara fa mal, molt mal.
|
|
jazzman |
el dol més doloros
Wednesday, January 18th 2012, 10:08 PM
per mi seria la mort.
la separació és una opció convinguda, presumiblement necessària tot i que no desitjable. la mort és quelcom inevitable, passa per sobre de tot i es mostra indiferent a l'amor que embolcalla les relacions. És implacable, estimis o no... tant li és; és crua.
I dintre d'aquest grup, la modalitat més bèstia: la mort d'un fill. Simplement insuperable.
Naturalment tots som diferents i tothom percep la realitat de forma diferent.
mireu això:
http://www.elperiodicoext remadura.com/noticias/bad ajoz/ana-guisado-psicolog a-del-telefono-de-esperan za-superar-una-muerte-o-u na-separacion-no-signific a-olvidar-_292022.html
http://natxorovira.blogsp ot.com/2009/03/superar-la -mort-dun-fill.html
per ultim, un parell d'escrits que m'han encantat:
"M'interessa més la gent que ha plorat els seus morts i té ganes de brindar a la seva memòria al costat dels vius, amb un somriure"
Màrius Serra
"Pots plorar perquè se n'ha anat
o pots somriure perquè ha viscut; pots tancar els ulls i plorar perquè torni
o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat;
el teu cor pot estar buit perquè no el pots veure
o pot estar ple de l'amor que vàreu compartir.
Pots plorar, tancar la teva ment,
sentir el buit o donar l'esquena
o pots fer el que a ell li agradaria,
somriure, obrir els ulls,
estimar i continuar"
(popular escocès)
|
|
zinc |
no crec
Wednesday, January 18th 2012, 3:20 PM
ni amb la "a" ni la "b",m´explico,tot és relatiu i depen del que has viscut.
El meu avi va morir fà 5 anys en tenia 95,la meva avia que actualment en té 96 ,al arribar de l´enterrament vam tenir aquesta conversa.
_Dolors,em vull morir
_avia,no foti!,només faltaria
_si,que hi faig jo aqui?ja ho tinc tot fet i sénse home....
_la guerra que té de donar avia!!!!!!!
_i la donaré,durant dos anys.
_i perqué dos?
_perque és el temps que és necesita perque m´enterrin amb el teu avi.vull estar al seu costat per sempre.
Hos prometo que no vaig tenir paraules,quant d´amor!.
Per altre bande jo m´estave separant i vaig envejar l´avia i per descomptat em vaig fer moltes preguntes,vaig arribar a la simple conclusió de que jo no volia dormir per sempre amb el pare dels meus fills,per lo tant si en aquells moments tenia algún dubte,va quedar resolt .
Les meves advocades em deien,pense que aixó és un dol,per mi no,és una alliberació,pensave i penso.
Tot és relatiu.
Una abraçada
Dolors.
|
|
vetera |
uisss paris, em poses en un compromís
Wednesday, January 18th 2012, 12:44 PM
Podria sortir per la tangent i dir que depèn de cada persona..., però no ho faré.
Antecedents: En ambdues situacions penso només en el cas de que les persones han mantingut una relació de verdadera estimació.
No vull ferir sentiments de ningú, però jo crec que és més dura l'opció b). Saber que l'has tingut i que tens la possibilitat, (al menys teòrica), de tornar-la a tenir, et deu fer mantenir esperances durant molt de temps amb la obsessió mental i la possible gelosia que això pot arribar a comportar, fins que desenganyat, de mica en mica et deus anar alliberant de la dependència psíquica i reenfoques de nou la vida.
En el cas a), saps des del primer moment que no hi ha res a fer, no mantens cap esperança en recobrar-ho, per tant l'alliberament et pot venir abans i el patiment encara que intens, deu ser més curt.
Però caldria haver-ho viscut des de les dues opcions i tot i així, deu dependre molt de cada persona.
Repeteixo, no voldria haver ferit cap sensibilitat i si ho he fet, ja des d'ara demano disculpes.
|
|
MartinaH |
Doncs
Wednesday, January 18th 2012, 12:39 PM
jo crec que és més dolorosa la mort.
Però no pel fet de que si t'abandona, tinguis esperances de recuperar-la. Sinó, més aviat, perquè quan t'estimes de debò a algú, encara que et deixi, i per molt dolorós que sigui, en el fons el que vols per ella és que sigui feliç. I si no és feliç amb tu, doncs ho haurà de ser amb un altre.
Aquesta és la teoria, i m'agradaria pensar que si em passés a mi, deixés de banda l'egoïsme i portar-ho a la pràctica...
|
|
vetera |
vida, m'has fet pensar en això
Wednesday, January 18th 2012, 11:45 AM
A vegades m'he preguntat si posats a perdre a la parella i des del punt de vista personal, que deu ser més dur i més llarg d'assimilar?:
a) Que la pèrdua sigui per mort, on d'entrada ja saps que és llei de vida i que no la veuràs mai més, ni tu ni ningú i per tant no et fas cap esperança?,
o bé,
b) Que sigui perquè ella ha decidit abandonar-te perquè ja no t'estima, malgrat que tu la segueixis estimant, cosa que al menys durant una temporada més o menys llarga, et fa mantenir esperances.
Què opineu?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
