| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
Cada dia un pensament
 dimarts 17/gener/2012 - 08:18  740  5
Avui començo un espai dedicat a Pensaments que pretén ser un moment de reflexió per compartir amb els blogaires i xataires.
Fa uns anys quan encara era en "la meva altra vida" com solc dir a la meva vida en parella, jo no em plantejava cap on anava o d'on venia. Suposo que era feliç amb una feina que més o menys em distreia perquè ocupava moltes hores i em permetia desenvolupar-me professionalment, i un marit (fixeu-vos que ho dic en segon terme) que anava a la seva i amb qui compartia els moments quotidians, els caps de setmana, les festes, les vacances.. Jo vaig oblidar on havia deixat la carpeta amb els propòsits de 15 anys i de 18 anys i de 24 anys.. De manera que el primer que vaig fer en la nova etapa va ser escriure totes aquelles coses que m'agradava fer. No vaig escriure mai com volia ser ni on volia anar.
Un dia vaig pensar que ja era hora que agafés el timó de la meva vida i la dugués cap on jo volia. Si no seria sempre un vaixell a la deriva. Vaig pensar que els pares no ho havien fet tant malament, que jo havia estat molt pitjor conductora de la meva vida que no pas ells. Llavors vaig trobar una dita de
Winston Churchill:
"Estic convençut de que en aquest dia som amos del nostre destí, que la tasca que ens ha estat imposada no és superior a les nostres forces, que les seves escomeses no estan per sobre del que puc suportar. Mentre tinguem fe en la nostra causa i una inflexible voluntat de vèncer, la victòria estarà al nostre abast".
M'encanta conduir!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
