| |
Els papalagi no tenen temps
 divendres 6/juny/2008 - 02:51  2254  4
...
Mai no he estat capaç de comprendre això, però crec q deu ser una malaltia. Lamentacions comunes als papalagi són:"el temps s'esvaeix com el fum!", o, "el temps corre!", i "dona'm una mica de temps!". He dit q és probablement alguna mena de malaltia ; pq quan el papalagi sent desitjos de fer alguna cosa, quan per exemple, el seu cor desitja anar caminant sota el sol, o navegar en un bot pel riu, o fer l'amor a la seva amiga, usualment es priva de la seva pròpia felicitat en ser incapaç de trobar el moment. Esmentarà milers de coses q s'emporten el seu temps. Malhumorat i bramant suporta una feina q no té ganes de fer, q no li dóna cap plaer, i a la qual ningú no l'obliga sinó ell mateix. I quan de sobte descobreix q de veritat t temps, els papalagi es donen temps entre ells i cap regal no és més preuat q aquest, aleshores es troba q no sap q fer amb aquest temps en particular, o q està massa cansat del seu treball sense alegria. I sempre està disposat a fer aquelles coses demà, pq avui no té temps.
Hi ha papalagi q diuen q mai no tenen temps. Caminen esmaperduts i a qulsevol lloc on van provoquen desastres, pq han perdut el seu temps. Estar posseït és una terrible malaltia q la medicina d l'home no pot guarir i q contagia molts altres i els torna profundament infeliços.
Pq els papalagi sempre estan espantats de perdre el seu temps, no únicament els homes, sinó tb les dones i fins i tot els nens petits; tots saben exactament quants cops el sol i la lluna s'han aixecat des del dia q van veure la llum per primera vegada. Sí; té un paper tan important a les seves vides, q ho celebren a intervals regulars, amb flors i festes. Molt sovint he observat q la gent sentia q havia d'avergonyir-se per mi pq em demanaven l'edat i jo començava a riure i no la sabia. "Però tu has d saber la teva pròpia edat.". Aleshores guardava silenci i pensava: és millor per a mi no saber-la.
"Quants anys tens?", vol dir quantes llunes has viscut. Examinar i comptar d'aquesta forma és ple de perills, pq així s'ha descobert quantes llunes sol viure la gent. Aleshores tota aquesta gent ho guarda a la ment, i quan han passat una gran quantitat de llunes diuen: "ara he de morir aviat". Aleshores es tornen silenciosos i tristos i en efecte moren després d'un curt període.
A Europa hi ha vertaderament poca gent q tingui temps.Pot ser q ningú. Aquesta és la raó per la qual la gent corre per la vida com una pedra lllançada.
Una vegada vaig veure un papalagi q tenia temps i mai no se'n lamentava. Però aquest home era pobre, brut i menyspreat. La gent caminava al seu voltant deixant un gran cercle i ningú no li feia cas. No vaig entendre allò, pq el seu pas era lent i segur, i els seus ulls eren tranquils i amistosos. Quan li vaig preguntar q havia passat mogué el cap i digué tristament: "Mai no he estat capaç d'usar bé el meu temps, per això ara sóc pobre i un totxo menyspreat". Aquell home tenia temps però no era feliç.
Crec q el temps els llisca d les mans com una serp esmunyint-se d'una mà humida, només pq sempre tracten d'aferrar-s'hi. No deixarà q el temps vingui a ell sinó q hi correrà al darrere amb les mans esteses. No deixarà malbaratar el temps jaient al sol. Sempre volen mantenir-lo als braços, donar-li i dedicar-li cançons i històries. Però el temps és tranquil·litat i pau amorosa, estimar, descansar i jeure impassible en una estora. Els papalagi no han entès el temps, i així l'han matat amb les seves bestieses.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
